Dissabtes 25 de gener, 29 de febrer i 28 de març

19.30 h

Atri i sales del museu

Gratuït

El programa dels dissabtes de final de mes del primer trimestre del l’any està dedicat a la dansa. Perquè la història de l’art i el museu no només estan conformats per objectes, i perquè la dansa i la coreografia formen part indissociable de les experimentacions més radicals de l’art. En el cas del minimalisme, la importància de la relació entre objecte, espai i cos va fer que es considerés com un nou gènere teatral, i artistes com Charlotte Posenenske van introduir elements coreogràfics en les seves obres.

Per això Dansa a fi de mes s’obrirà l’últim dissabte de gener amb Carmelo Salazar a les sales de Charlotte Posenenske: Work in Progress. El coreògraf i ballarí canari ha explorat intensament els límits de la dansa des de diversos experiments físics amb els quals ha desbordat el marc escènic. En aquesta ocasió, Salazar entrarà en diàleg amb l’obra de Posenenske, la seva variabilitat i la crítica social que planteja.

El febrer, la comissària de performance Catherine Wood obrirà la sessió amb una conferència sobre el caràcter transicional de l’obra de Posenenske, que ella compara amb conductors o nodes que actuen com a punts de transició d’un estat a un altre. Després de la conferència es presentarà Invisible labor de Paz Rojo, que des de fa més d’una dècada s’interroga sobre la potència del cos, sobre la dansa més enllà del mercat, l’anonimat i les possibilitats d’una producció cultural que no es restringeixi a la producció de valor.

Per tancar el trimestre, el museu participa en la Quinzena Metropolitana de la Dansa amb la peça Soliloquis de Jon Maya, Cesc Gelabert i Andrés Marín.

Dissabte MACBA gratuït gràcies a Uniqlo:

Logo dissabtes MACBA
Logo UNIQLO
Kugach's before the dance © Andy Freeberg. Foto: Paz Rojo

Programa

Activitat
Carmelo Salazar "Non Show Work in Minimal Ground"

Carmelo Salazar, Non Show Work in Minimal Ground

19:30 h

Atri i sales del museu

Gratuït

"La tardor passada vaig rebre una invitació del MACBA i el Festival SÂLMON<per posar en joc la meva feina coreogràfica, en el marc de l’exposició de l’artista minimalista Charlotte Posenenske. Després de donar-hi moltes voltes, vaig decidir que hi presentaria dues deles meves coreografies anteriors: concretament, un dels meus primers treballs grupals, El salón dorado (2003), i la meva última creació, Fin del mundo beauty (2019). En certa mesura, em vaig sentir obligat a triar aquestes dues peces perquè, encara que no van ser construïdes des d’una consciència o paraigua minimalista, totes dues parteixen d’una subversió formal i conceptual, són del tot minimalistes i–nota important– poden fer-se seves la majoria de reflexions, ètiques i estètiques, que fa la mateixa Posenenske sobre la seva obra."

Activitat
Vistes de l'exposició "Charlotte Posenenske: Work in Progress". Foto: Miquel Coll

Catherine Wood, Charlotte Posenenske. L’escultura a les xarxes socials

19:30 h

Sales del museu

Gratuït

"En aquesta conferència parlaré de la manera en què Charlotte Posenenske emplaçava, escenificava i executava les seves escultures de la sèrie D tant a les xarxes humanes com d’infraestructures. La seva singular concepció de la coreografia de les seves escultures minimalistes tenia elements en comú amb el minimalisme americà, però Posenenske posava de manifest més explícitament com l’escultura podia incidir en la realitat del lloc on es trobava, i com l’art podia intervenir en la realitat social i operar dins un context industrial."

Activitat
Kugach's before the dance © Andy Freeberg

Paz Rojo, Invisible Labor

20:30 h

Sales del museu

Gratuït

En anglès, el sentit del substantiu labor significa «cos de treballadors com a classe» (1839). També inclou el sentit dels «esforços físics de el part»,  que es pot trobar des de la dècada de 1590 com a abreviatura de «treball de part» (donar a llum). El verb «treballar» està lligat també a posar ordre; arranjar el futur amb un fi predeterminat. D’altra banda, l’adjectiu «invisible» es refereix a allò que és impossible de veure; allò que no es pot percebre amb la vista o que no es pot percebre perquè ha estat invisibilitzat per aquells dispositius que legitimen el visible davant de l’invisible. «Invisible» apareix també com a sinònim d’«immaterial». L’expressió «treball immaterial» descriu –entre d’altres– les condicions alienants i les tasques associades a les feines de cura i el treball domèstic, les quals mantenen un component afectiu i materialitzat. «Invisible» és també sinònim d’ocult, latent, amagat. De vegades el treball invisible inclou la resistència a la inactivitat i al pas el temps, mirar cara a cara el silenci i l’avorriment.

Activitat
kukai dantza

Soliloquios

19:30 h

Sales del museu

Gratuït

Tres ballarins dispersos per tres sales del museu mentre el públic les recorre en un viatge. Tres trajectòries personals i tres mirades cap a l’art convergeixen en un mateix espai i temps, esquitxat per la instal·lació sonora de Luis Miguel Cobo, que proposa una contaminació acústica constant i simultània.

Idea original: Jon Maya
Concepció coreogràfica: Cesc Gelabert
Ballarins: Cesc Gelabert, Jon Maya, Andrés Marín
Creació musical: Luis Miguel Cobo
Disseny d’il·luminació: David Bernués
Producció: Kukai Dantza (Jon Maya, Doltza Oararteta, Nagore Martínez)

Aquesta activitat forma part de la Quinzena Metropolitana de la Dansa. 

macba [at] macba [dot] cat
Tel. 93 481 33 68


Exposició

Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies