Rituals de proximitat Copa de l’amistat (coppa dell’amicizia)

 

Avui reivindiquem, elogiem i recordem –re-cor-dar: tornar a passar pel cor– els rituals de proximitat que hem compartit a La Cuina a través d’un recull de fotos, notes, cites i reflexions de Laura Viñals, molt activa al nostre espai.

Sovint parlem d’allò ritualista que hi ha a la cuina: al plat, a l’olla, a la paella o a la taula, la coreografia dels moviments, les regles no escrites i els rols que desenvolupem en el cuinar i menjar en grup. També en el procés d’elaborar els àpats. Segurament el ritual té molt de procés i poc d’immediatesa. 

A La Cuina hem reflexionat sobre l’oblit dels rituals pagans o el no reconeixement dels rituals quotidians. Ens descobrim, però, fascinats per rituals procedents de països llunyans que exerceixen sovint pràctiques extractivistes i no respectuoses, i desconnectats de les nostres tradicions i dels nostres costums. 

Assumint totes aquestes contradiccions, reivindiquem una mirada més ritualitzada a tot allò que ens envolta per generar comunitat, entre altres coses, i desbancar certes idees individualistes de la societat en què vivim.

Avui compartim amb nostàlgia aquesta recepta pensada per beure amb la coppa dell’amicizia. En temps de pandèmia, cadascuna haurà de beure prenent les precaucions necessàries. Sigui com sigui, juntes o amb les distàncies que requereixi el moment, ens agrada la idea de fer un cercle entorn de la copa i celebrar-nos.

La recepta original és per preparar el cafè de la Vall d’Aosta i està pensada per passar els hiverns calents. Els rituals, com els aliments, van estretament lligats a les estacions de l’any. Aquesta ens la va portar la Desiré, arxivista de Food Cultura que va participar durant un temps a La Cuina, per celebrar un aniversari, i a qui vam demanar que busqués un objecte de proximitat que celebrés l’amistat. Nosaltres hackegem el cafè i fem servir cafè rebel zapatista que comprem al barri. Sabent que cafè i colonialisme van ben lligats, intentem, plenes de contradiccions, que el nostre consum reprodueixi els mínims abusos i pràctiques extractivistes possibles.

Ara, a l’estiu, us recomanem hackejar aquesta recepta calenta amb una versió també hackejada del cafè licor, recepta fresca alcoiana que comparteix els ingredients bàsics de la copa de l’amistat.

1. Moleu el cafè. Si el compreu rebel o de comerç just, millor en gra, per moldre’l i que guardi totes les aromes i tots els sabors possibles.
2. Feu una cafetera gran de cafè i macereu-lo en alcohol durant 10 dies o més. Experimenteu amb les proporcions de cafè i d’alcohol, segons gust i tolerància. Nosaltres practiquem l’«ullímetre o ull per cent», recurs intuïtiu i experimental de la cultura gastronòmica, però teniu en compte que la quantitat de cafè ha de ser sempre força superior a la d’alcohol.
3. Barregeu-lo amb una bona quantitat de sucre, o no, depenent del gust. Nosaltres som reticents a utilitzar sucre, així que el hackegem amb mel líquida de mil flors. El sabor és molt diferent però interessant. 
4. Serviu-lo ben fred.

Nota: Es diu que el cafè licor ha de contenir una graduació alcohòlica d’entre el 15 i el 25%, similar a l’aiguardent.

Gaudiu de les trobades i de la màgia de l’estiu.