Exfoliant
 

Segons la Viquipèdia, l’exfoliació, en cosmètica i dermatologia, és el procés natural de renovació cel·lular de la pell mitjançant l’eliminació de les cèl·lules mortes de l’epidermis. I així estem a La Cuina, de renovació constant, intermitent, a voltes moren les nostres pràctiques col·lectives en l’espai temps, a voltes es renoven, ressorgim, emergim i renaixem. Avui us compartim una recepta d’exfoliant de sobres de cafè, inspiració i fruit de l’interès i conversa del nostre grup sobre la cosmètica comestible d’aprofitament.

Recordem el primer paràgraf de l’última entrada de receptes de confinament, de quan ja estàvem preparades per a tots els imprevistos.

“Finals de setembre-octubre. La Cuina. Comencem una etapa nova, incerta, com ha estat fins ara, amb el desig que sigui presencial i tingui la flexibilitat per poder transitar amb creativitat les transformacions que sorgeixin. Esperem estar a l’altura de la plasticitat i porositat de les nostres receptes.”

I sí, vam invocar el desig i es va complir, i vam poder fer tres sessions presencials. Vam afirmar que seríem flexibles per poder adaptar-nos i seguir, i seguim, ara de nou, intercalades entre les pràctiques presencials i no presencials que dicten les normatives i les simptomatologies de l’era COVID.

Ens ve molt de gust compartir el que vam viure en persona. La Cuina presencial va ser més cuina sense cuina que mai. De cuinar sense cuina ja en sabíem, de fet, és com vam començar fa més de dos anys, amb uns quants estris que ens permetien cuinar en cru. Això, però, mai no ens va impedir fer experiments, fins i tot a vegades aconseguir receptes delicioses, però ara la cuina sense cuina és també una reducció de la cuina sense cuina original, que va acabar derivant en la construcció d’una cuina física preciosa, espiritual i col·lectiva. Ara és una cuina sense gest ni calor ni cap mena de temperatura ni textura que puguin tocar gaires mans alhora. Així i tot, la nostra primera trobada després dels efectes i desafectes de l’aïllament social va estar plena d’il·lusió malgrat que les nostres veus, cobertes per mascaretes, sonaven més apagades, i les restriccions imposades ens obligaven a mantenir un distanciament físic, ens impedien compartir aliments en companyia (etimològicament, un conjunt de persones que comparteix el pa, que és l’essència de la cuina) i tocar cap aliment que no fos propi. Així doncs, amb aquest context ens vam preguntar: com podem seguir compartint aliment per a l’ànima? Com tocar-nos i afectar-nos des d’altres llocs quan ens fa l’e/afecte que ho necessitem més que mai per reforçar el nostre sistema immunològic?

La força col·lectiva, el treball i la confiança que hem construït durant aquests més de dos anys van generar idees i nous eixos: cuina caminada, esmorzars monogràfics, la reactivació del nostre ABC gastronòmic, la cuinoteca i un interès fort per estudiar processos de ruralització de la ciutat lligats a l’alimentació, que us anirem explicant aquestes setmanes de tardor.

Entre les propostes i els interessos vam fer una llista eclèctica i variada, tal com nosaltres som:

  • Fer recerca de receptes medicinals i cosmètiques, comestibles i d’aprofitament, el tema d’avui.
  • Visitar l’última subhasta de peix cantada a Montgat.
  • Conèixer la història i situació dels supermercats cooperatius de Barcelona.
  • Conèixer l’experiència de col·lectius del Raval que han abastit d’aliments famílies durant el confinament, com ara Vecinas en Red o el Sindicat de venedors ambulants de Barcelona.
  • Visitar horts en terrats.
  • Confeccionar mascaretes farcides de plantes medicinals, aromàtiques i comestibles.
  • Visitar el projecte Ruralitzem Collserola i Alimentem Collserola.
  • Fer passejades perifèriques amb collida de males bones herbes, invasores?, o medicinals.
  • Fer una demostració de germinats i compartició de sabers a l’entorn de la kombutxa.

Vam acordar que cadascuna duria el seu esmorzar monogràfic de casa: el primer, amb fruita de temporada; el segon, relacionat amb la castanyada, unes experiències que us compartirem pròximament.
Avui us suggerim una recepta d’exfoliant. L’acció de l’exfoliant és també una metàfora del moment que estem vivint. L’exfoliant, tal com hem explicat a l’inici, renova les cèl·lules mitjançant l’eliminació de les cèl·lules mortes, igual que nosaltres eliminem unes pràctiques per inventar i fer-ne ressorgir d’altres, tant les cèl·lules com les nostres pràctiques contenen memòria. Seguim vives.

Exfoliant de cafè d’aprofitament low cost

Barregeu tots els ingredients en un bol fins a aconseguir una consistència semblant a la de la sorra mullada.

El sucre n’intensifica la textura.

El cafè és antioxidant.

La llimona és aromatitzant, antibacteriana i astringent.

Tant l’oli d’oliva com el d’ametlles són hidratants i estan plens de nutrients.