Conserva de tomàquet Horts urbans, memòria tàctica 

Tant nosaltres a La Cuina com moltes persones, entitats i associacions de veïnes i veïns dels barris de Barcelona ens preguntem: com transformar el sistema alimentari de la ciutat? Com crear estratègies glocals? Podem recuperar experiències del nostre passat agrícola i pesquer i treure’n algun recurs que puguem contextualitzar en el present de forma tàctica?

Aquestes preguntes ens les hem anat fent a La Cuina de forma processual i ara, amb la ressaca de la pandèmia i amb la seguretat que la incertesa continua, compartim l’experiència d’aquesta visita a l’hort comunitari de la Colònia Castells, on vam convidar Marta Camps i Santiago Gorostiza, dos investigadors de la UAB que han treballat en la història de l’agricultura urbana a Barcelona durant els anys de la Guerra Civil. 

Segons ells, durant la Guerra Civil l’agricultura urbana es va organitzar en la Col·lectivitat Agrícola de Barcelona i el seu radi, pertanyent a la CNT, que tenia més de dos mil treballadores i treballadors i conreava prop de 900 hectàrees, formades sobretot pels camps confiscats a diversos monestirs de la ciutat. La Marta i el Santi van compartir amb nosaltres informació abundant sobre les seves recerques amb relació al funcionament de les organitzacions agrícoles històriques en èpoques de crisi amb la intenció d’aportar-nos idees sobre alternatives als models productius actuals.

Les col·lectivitzacions d’horts urbans durant la Guerra Civil espanyola són força desconegudes. La Marta ens va explicar com la CNT va confiscar terrenys i col·lectivitzar horts a Barcelona i a la perifèria per abastir d’aliments els mercats en situació de fam i caos general amb bastant bona organització, i va apuntar la diferència salarial entre homes (que cobraven 180 pessetes mensuals) i dones (que en cobraven 115). Tot això mentre arrancàvem de l’oblit la memòria i les injustícies de les Cases Barates de la Colònia Castells o la figura de Concha Pérez Collado, una de les milicianes que van lluitar al front contra les tropes franquistes, nascuda i crescuda a la Colònia Castells i coneguda també per la seva capacitat d’organització antifranquista.

Constel·lant passats i presents, vam gaudir de l’hort comunitari i el Luis i les veïnes involucrades ens mostraven les verdures, les males bones herbes, els recipients de compostatge i la catalogació d’insectes, entre altres meravelles. Una de les veïnes ens va explicar els seus trucs d’hidratació per a la pell i antiarrugues amb bava de caragol. Vam collir calçots, escaroles, bledes, flor de la mostassa, xicoira, api, dent de lleó, canonges, rave negre, ruca i berbena per fer i compartir una amanida deliciosa, un autèntic luxe comunal.

Les ciutats depenen del món rural, no estan separades, estan íntimament relacionades, alhora que necessiten enfortir els vincles i apostar per la proximitat, la transició ecològica i les relacions justes entre consumidors i productors. Podem enverdir i apropiar-nos els solars, les finestres i els terrats amb fruites, verdures, plantes i flors perquè ens alimenten, ens abasteixen la vida d’aprenentatge, d’amor i de bellesa. Les accions de la CNT en el passat, amb les seves complexitats, son referència i ens fan ressò a un pressent en crisi per venir. 

Com fer un hort urbà als terrats de la ciutat
James Balder és veí del Raval i participa a La Cuina del MACBA des de l’inici. En aquest vídeo ens explica com fer un hort urbà al terrat. Les imatges, muntades per ell mateix, són de l’hort del terrat de casa seva i del de la Casa de la Solidaritat.

Procediment

1. Netegem bé els tomàquets i amb un ganivet els fem una creu a la pell. 
2. Escaldem els tomàquets (han de bullir només 30 segons), els traiem del foc i els posem en aigua freda. Els pelem i tallem per la meitat, en traiem les llavors i els ratllem.
3. Els sofregim amb una mica de sal a foc lent fins que ens quedi una salsa més aviat espessa.
4. Bullim els pots i les tapes on guardarem la conserva durant un quart d’hora. Un cop esterilitzats, els eixuguem amb un drap de cotó net i els omplim amb la salsa de tomàquet. A continuació, els tapem bé i els posem al bany maria durant mitja hora. Deixem que els pots es refredin i els guardem en un lloc fresc i fosc. Una altra bona opció és congelar la salsa en bossetes.
5. La conserva també la podeu fer de tomàquet sencer o de sofregit de tomàquet amb ceba, all i amb les espècies i les herbes aromàtiques de l’hort que més us agradin, com la farigola, l’alfàbrega o l’orenga.