al

Establir un fil des d’on es pugui pensar la història és sempre complex. Des d’on establim què, com o per què? Al llarg d’aquest curs, ens aproparem a alguns d’aquests relats que permeten escriure la història des d’un altre lloc. Ens situarem en un espai i temps concrets (a finals de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta) però sabent-nos deslocalitzats, conscients de no ser al centre, sinó en un extraradi. Proposem sis maneres d’acompanyar els nostres cossos a pensar sobre aquests altres cossos fragmentats, silenciats, socials, polítics, tecnològics, queers. Cadascuna de les sessions la durà a terme un ponent diferent, i així, a més de fragmentar també les nostres veus, aconseguirem ampliar-les.

Curs dirigit per Imma Prieto, comissària independent, crítica d’art i professora d’art contemporani, amb la participació de Marcel·lí Antúnez, Xabier Arakistain, Eva González Sancho, Rogelio López Cuenca i María Ruido.

Fa temps que reivindiquem l’obligació de revisar i reescriure la història, la necessitat d’acostar-s’hi a través de noves metodologies que obrin la possibilitat al detall i als petits relats, a veus i memòries individuals. Partir del cos per tal d’escoltar aquests gestos que enceten una altra manera de llegir el que s’ha esdevingut i faciliten anar més enllà. Pensar un cos expandit, ampliat, que se situa en un defora, que es desplega des de la performativitat que li és pròpia. Construir una mirada que oscil·la entre el subjecte i l’objecte, que ens permet un acostament real a diferents cossos, veus i memòries. Tots aquests moviments representen una invitació directa a sortir, entrar, deslocalitzar, aproximar-se. Per això entra en joc el cos, allò que ens acompanya en tot moviment físic, mental i emocional.

Situar-se als anys noranta ens condueix a un canvi en les concepcions de la realitat. Com assenyala Hal Foster, a través de la psicoanàlisi de Lacan, el fet de resituar la mirada en el món ‒és a dir, d’assumir que aquesta preexisteix al subjecte‒ va permetre a una sèrie d’artistes d’esquinçar-la, d’atacar aquesta mirada/pantalla que codifica la nostra. En aquesta mateixa línia, Julia Kristeva anuncia l’ésser abjecte en relació amb el cos entès d’una manera subversiva, construint un lloc nou on no és ni subjecte ni objecte; on pot entrar, sortir i redefinir-se a partir de codis no imposats per la societat.

Tots aquests canvis van tenir una incidència directa en la construcció de nous imaginaris que van ampliar la possibilitat de pensar en cossos fragmentats, socials, polítics, tecnològics, silenciats o construïts. Des d’aquestes categories programem sis sessions que es perfilaran a través de l’experiència directa de cada un dels ponents, que no sols són testimonis de l’època, sinó també partícips en cadascun dels camps semàntics suggerits. Pensarem el cos fragmentat a partir de la multiplicitat d’elements que el disgreguen. Assenyalarem com la tecnologia obre un nou univers que ens acosta a un home-màquina. I examinarem com el cos social planteja un dilema al cos individual o col·lectiu, i com dins de la comunitat sorgeixen veus que lluiten contra cossos silenciats, contra el mutisme imposat per aquest cos polític que no permet pensar la identitat des de la construcció.

Imma Prieto

Mal Pelo, "L'animal a l'esquena" (2001) Foto: Jordi Bover

Programa

DESCARREGA EL PROGRAMA COMPLET AQUÍ

ELS DIMECRES DEL 6 DE MARÇ AL 10 D'ABRIL, a les 19 h
Lloc:
Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu) 

6 DE MARÇ: Cossos fragmentats
A càrrec de Imma Prieto, Comissària independent i professora d’art contemporani i nous mitjans a l’EU-ERAM de la Universitat de Girona.

13 DE MARÇ: Cos tecnològic. SISTEMATÚRGIA Variétés
A càrrec de Marcel·lí Antúnez, artista. Marcel·lí Antúnez és internacionalment reconegut dins de l’art electrònic i l’experimentació escènica, especialment a través de les seves performances
mecatròniques i les seves instal·lacions interactives.

20 DE MARÇ: Cos construït
A càrrec de Xabier Arakistain, comissària d’art. Des de la seva primera exposició el 1999, Trans Sexual Express, incorpora la categoria sexe com a criteri curatorial.

27 DE MARÇ: Cos polític. Algunes reflexions sobre la cadena de producció de l’art
A càrrec de Eva González-Sancho, curadora interessada en la definició de nous models per a l’art contemporani i la seva producció, i en la construcció de l’espai públic, el llenguatge i les pràctiques artístiques que defineix com a «no autoritàries».

3 D'ABRIL: Cos silenciat: (no) parlar amb paraules manllevades, (no) assumir històries imposades
A càrrec María Ruido, realitzadora, artista visual, investigadora i docent.

10 D'ABRIL: Cos social
A càrrec de Rogelio López Cuenca, filòleg, poeta, artista visual, i membre fundador d’Agustín Parejo School.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley