al

Lloc: MACBA, Fundació Antoni Tàpies, Mercat de les Flors

Aquesta trobada de tres dies està dedicada a la coreografia, i inclou participants de les arts visuals, la història de l'art, els estudis sobre performance, els estudis culturals, la dansa i la filosofia. Aquesta multidisciplinarietat s'explica perquè durant els últims anys el terme coreografia s'ha utilitzat en un sentit cada vegada més ampli. La coreografia ha de ser redefinida per tenir en compte tots aquells –incloent-hi els artistes– que utilitzen estratègies coreogràfiques sense relacionar-les necessàriament amb la dansa.


Les ponències s'alternaran amb converses, debats i panels. Els participants tindran accés a l'exposició Retrospectiva de Xavier Le Roy (Fundació Antoni Tàpies), i també a d'altres exemples significatius. La trobada integra perspectives diverses per estructurar un discurs sobre la coreografia que vagi més enllà de la recerca artística.

La conferència donarà lloc a una antologia de textos que es publicarà en un futur pròxim.

Participants
Amb Bojana Cvejić, Dorothea von Hantelmann, Graham Harman, Ana Janevski, Emma Kim Hagdahl, André Lepecki, Xavier Le Roy, Maria Lind, Isabel de Naverán, Luciana Parisi, Goran Sergej Pristaš, Mårten Spångberg, Francisco Tirado, Christophe Wavelet i altres.

Activitat organitzada per la University of Dance and Circus d'Estocolm, el MACBA, la Fundació Antoni Tàpies i el Mercat de les Flors, amb el suport del Swedish Research Council i del Swedish Arts Grants Committee. En el marc de l'exposició Retrospectiva de Xavier Le Roy a la Fundació Antoni Tàpies (concebuda per Mårten Spångberg).

Per acompanyar aquesta conferència, s'organitzarà un grup de lectura en dijous alterns a partir de les 18.30 a la Fundació Tàpies. La primera sessió es farà el 26 de gener. L'assistència és gratuïta i oberta, i els textos consultats estaran en anglès i castellà. Per a més informació, cliqueu aquí.

Coincidint amb aquesta trobada i amb l'exposició Retrospectiva de Xavier Le Roy, el 28 de març tindrà lloc la conferència de Bojana Cvejić a l'Institut del Teatre, i també la representació de Le Sacre du printemps de Xavier Le Roy al Mercat de les Flors.

Durant els últims anys el terme coreografia s'ha utilitzat en un sentit cada vegada més ampli, i ha esdevingut sinònim d'estructures específiques i d'estratègies que no tenen connexió amb l'expressió corporal subjectivista, l'estil ni la representació. D'aquesta manera, el significat de la coreografia s'ha transformat: ha deixat de referir-se a un conjunt de protocols o eines que es feien servir per produir una dansa, i ha passat a englobar un clúster obert d'eines que es poden utilitzar per generar capacitats tant d'anàlisi com de producció.

Avui dia la coreografia s'està emancipant de la dansa, i s'ha implicat en un apassionant procés d'articulació. Els coreògrafs estan experimentant amb nous models de producció; els formats alternatius han expandit considerablement la nostra manera d'entendre la coreografia social i estan innovant en els límits de l'autoorganització, la presa de poder i l'autonomia. Alhora, hem vist com un nombre creixent d'exposicions s'interessen per la coreografia, i la situen en la tensió entre el moviment, la ubicació i l'objecte. La coreografia ha de ser redefinida per tenir en compte tots aquells –incloent-hi els artistes– que utilitzen estratègies coreogràfiques sense relacionar-les necessàriament amb la dansa i, alhora, ha de continuar incloent els coreògrafs que desenvolupin activitats com l'enginyeria de situacions, l'organització i el moviment social. També s'amplia cap a les estratègies documentals i cinematogràfiques, la reformulació de l'edició, l'exposició i la mediatització.

En síntesi, la coreografia avui està vivint una autèntica revolució. En termes estètics, s'està allunyant de les nocions establertes de dansa i d'una sèrie de connotacions que la relacionen amb l'habilitat i el saber tècnic, però també està establint discursos autònoms que deixen enrere la relació causal entre la conceptualització, la producció, l'expressió i la representació. Així mateix, en l'aspecte polític, la coreografia està guanyant força, en situar-se enmig d'una societat que, en gran mesura, s'organitza entorn del moviment, la subjectivitat i l'intercanvi immaterial. La coreografia, a priori, no és performativa, ni està lligada a l'expressió i la reiteració de la subjectivitat. La coreografia s'està tornant una activitat expandida, una activitat que és en si mateixa política.

Bojana Cvejić treballa amb performance a nivell teòric i pràctic. Ha col·laborat en obres de/amb Jan Ritsema i Xavier Le Roy entre d’altres, i ha participat en programes educatius com el P.A.R.T.S. a Brussel·les. També ha organitzat plataformes independents per a la teoria i pràctica de la performance, com el TkH Center a Belgrad i el PAF a St. Erme (França). És professora a la Universitat d’Utrecht i actualment completa el doctorat al CRMEP, Londres. És autora (amb A. T. De Keersmaeker) de Choreographer’s Score (2012) i els seus escrits han aparegut en nombroses revistes i antologies.

Dorothea von Hantelmann és historiadora de l'art vinculada a la Freie Universität de Berlín, on forma part del projecte col·lectiu "Aesthetic Experience and the Dissolution of Artistic Limits". Hantelmann ha treballat sobre el significat de la "performativitat" per a les arts visuals i la història dels museus i les exposicions. Les seves publicacions més recents inclouen How to Do Things with Art. On the Meaning of Performativity for Visual Art (2010) i Die Ausstellung. Politik eines Rituals (editat amb C. Meister, 2010).

Graham Harman és catedràtic de Filosofia i rector associat per a l'administració de la recerca a l’American University del Caire. És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen The Quadruple Object (2011), Quentin Meillassoux: Philosophy in the Making (2011), Circus Philosophicus (2010), Towards Speculative Realism (2010) i Guerrilla Metaphysics: Phenomenology and the Carpentry of Things (2005).

Ana Janevski és conservadora del departament de mitjans i art de performance al MoMA de Nova York. Anteriorment va treballar al Museu d'Art Modern de Varsòvia. El 2011 va comissariar No podem prometre que farem res més que experimentar. Pel·lícules experimentals i més a Iugoslàvia durant les dècades de 1960 i 1970 al MACBA. Janevski també ha comissariat amb Pierre Bal-Blanc l'exposició de performance The Living Currency.

André Lepecki és catedràtic del Departament d'Estudis de Performance de la New York University. És autor del llibre Agotar la danza (ed. cast. 2009) i editor de Planes of Composition (amb J. Joy, 2010), The Senses in Performance (amb S. Banes, 2007), Of the Presence of the Body (2004) i Dance (2012). Ha comissariat nombrosos festivals i exposicions, incloent-hi la reescenificació de 18 Happenings in 6 Parts d’Allan Kaprow. El 2010 va co-comissariar l’"Archive on Dance and Visual Arts since the 1960s" per a l'exposició Move: Choreographing You a la Hayward Gallery, Londres.

Xavier Le Roy és doctor en Biologia Molecular per la Universitat de Montpeller i des de 1991 treballa de ballarí i coreògraf. Ha estat artista en residència al Podewil de Berlín i artista associat del Centre Chorégraphique National de Montpeller. Les seves últimes obres, com el solo Le Sacre du Printemps (2007), la peça col·lectiva low pieces (2011) i production (2011), creades amb Mårten Spångberg per a espais expositius, produeixen situacions que exploren la relació entre espectadors/visitants/performers i la producció de subjectivitats. Acaba d’ estrenar una peça per a espais expositius, Retrospectiva, a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

Maria Lind és directora del Tensta Konsthall d'Estocolm. Fins a 2010 va ser directora del programa del Center for Curatorial Studies del Bard College, i abans d'això directora del Iaspis a Estocolm i de la Kunstverein München. És autora de Selected Writings (2010) i coeditora de The Greenroom: Reconsidering the Documentary and Contemporary Art (2008), Curating with Light Luggage (2005), Collected Newsletter (2005) i Taking the Matter into Common Hands (2007), a més de l'informe European Cultural Policies 2015 (2005). El 2009 va rebre el premi Walter Hopps pel seu treball curatorial.

Isabel de Naverán investiga en i entorn de la coreografia contemporània i és membre d’ARTEA. Amb Leire Vergara, Beatriz Cavia i Miren Jaio ha creat Bulegoa z/b a Bilbao, una plataforma inspirada pel desig de bastir ponts entre la pràctica i la teoria. El seu objectiu és construir un espai per al discurs i les situacions híbrides que permeti l'intercanvi d'idees i la materialització de projectes artístics. És doctora en Belles Arts i editora de Hacer Historia. Reflexiones desde la práctica de la danza (2010).

Luciana Parisi és professora del Centre for Cultural Studies del Goldsmiths College, Londres. La seva recerca se centra en les relacions asimètriques entre la ciència i la filosofia, l'estètica i la cultural, la tecnologia i la política. El seu interès en els mitjans interactius l’ha portat a ocupar-se més detalladament de la computació, la cognició i l'estètica algorítmica. És autora d’Abstract Sex (2004) i actualment està enllestint Contagious Architecture, Computation, Aesthetics and the Control of Space.

Goran Sergej Pristaš és dramaturg i catedràtic de l'Acadèmia d'Art Dramàtic de la Universitat de Zagreb (on presideix el Centre per a la Investigació Artística), així com cofundador del BADco., un col·lectiu d'arts performatives. Anteriorment va ser coordinador del Centre for Drama Art (CDU) i editor en cap de Frakcija, una revista d'arts performatives. Va ser un dels promotors del projecte Zagreb - Cultural Kapital of Europe. Ha participat a la Biennal de Venècia 2011, la Documenta 12, ARCO i nombrosos festivals i conferències.

Mårten Spångberg és artista relacionat amb la performance, coreògraf i teòric que treballa des d’Estocolm. Des de 1994 ha estat a l'escenari i des de 1999 ha creat les seves pròpies coreografies. Amb l'arquitecte Tor Lindstrand va llançar l’International Festival, un projecte interdisciplinari que barrejava arquitectura i coreografia/performance. Té àmplia experiència com a docent i ha organitzat nombrosos festivals internacionals. El 2006 va fundar la xarxa INPEX, dins la qual va publicar The Swedish Dance History (2010). Entre 2008 i 2012 va dirigir el màster de coreografia de la University of Dance and Circus a Estocolm. El seu primer llibre, Spangbergianism, va ser publicat el 2011.
Francisco Tirado és professor de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre fundador del Grup d'Estudis Socials en Ciència i Tecnologia. Els seus interessos se centren en els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les relacions de poder i l'acció política en nous contextos sociotècnics, la participació ciutadana en les controvèrsies tecnocientífiques i la biopolítica i medicina. És autor de Los objetos y el acontecimiento (2010) i coautor de Sociabilidad en pantalla (2007).

Christophe Wavelet investiga i escriu sobre coreografia i viu a Brussel·les. Va ser membre fundador del Quatuor Albrecht Knust, un col·lectiu que treballava produint reconstruccions innovadores d'obres coreogràfiques des dels seixanta. Anteriorment, ha dirigit el departament de recerca internacional al Centre National de la Danse de París i ha estat director artístic del LiFE, Saint-Nazaire (2007-2010); a més ha comissariat nombroses exposicions i activitats.

Xavier Le Roy "Retrospectiva", 2012

Programa

Dimecres 28, divendres 30 i dissabte 31 març 2012.

Dimecres 28 de març

Mercat de les Flors
21.00 h: Le Sacre du Printemps de Xavier Le Roy (Per aquesta activitat cal comprar entrada)
Divendres 30 de març

Fundació Antoni Tàpies
10.00 h: Introducció i Dorothea von Hantelmann
11.00 – 14.00 h: Debat sobre Retrospectiva de Xavier Le Roy, amb Bojana Cvejić, Chistophe Wavelet, Dorothea von Hantelmann, Isabel de Naverán, Laurence Rassel, Mårten Spångberg, i Xavier Le Roy

MACBA
17.00 – 22.00 h: Graham Harman, Luciana Parisi, Francisco Tirado
Dissabte 31 de març

MACBA
11.00 – 14.30 h: Mårten Spångberg, Ana Janevski, Maria Lind
17.00 – 22.00 h: Goran Sergej Pristaš, Bojana Cvejić, André Lepecki
A causa de la vaga general del 29 de març, s'ha cancel·lat la representació de La Sacre du Printemps en el Mercat de les Flors prevista per a aquell dia (i hi haurà una representació el 28). La intervenció de Dorothea von Hantelmann s'ha posposat per al 30 de març.

Programa subjecte a canvis d'última hora.

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat


Continguts relacionats

Activitats

Àudios

El teatro en el campo expandido
Expanded Choreography. Situations, Movements, Objects…
Expanded Choreography: Introduction
Coreografía expandida. Situaciones, movimientos, objetos...
Expanded Choreography. Situations, Movements, Objects…
Expanded Choreography. Situations, Movements, Objects…
Expanded Choreography. Situations, Movements, Objects…
Expanded Choreography. Situations, Movements, Objects…
OBJECTUALITAT #1
23.09.2013
Son[i]a #128 Ana Janevski
09.06.2011
Son[i]a #149 Xavier Le Roy
22.03.2012

Publicacions

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black