La condició del museu i el destí de la crítica institucional

Conferència i seminari a càrrec de Benjamin Buchloh

En el seu influent assaig sobre l'art conceptual "De l'estètica de l'administració a la crítica de les institucions", Benjamin Buchloh manté que l'art conceptual es va convertir en una forma d'inconscient per a tota la producció artística posterior a 1969. Després de diagnosticar que "l'art conceptual va portar a terme la investigació més rigorosa del període de postguerra al voltant de les convencions de la representació pictòrica i escultòrica, així com una crítica fonamental dels paradigmes visuals tradicionals", en la seva anàlisi Buchloh construeix un relat la culminació del qual és un art d'informació que va reactivar els postulats de l'avantguarda productivista de la revolució russa, i que va qüestionar el paper d'artista, en redefinir-lo burocràticament d'"empleat que cataloga". L'evolució històrica de l'art conceptual va acabar amb obres com Visitor's Profile, de Hans Haacke, que recollia una estadística dels trets dels visitants a l'exposició, i notablement amb Musée a vendre – pour cause de faillite, de Marcel Broodthaers, obra que també era una premonició de la imminent reaparició fantasmàtica dels paradigmes pictòrics i escultòrics del passat, paradigmes que el conceptualisme havia abolit.
El tancament històric del conceptualisme, tanmateix, no va comportar necessàriament el seu fracàs: a partir dels anys vuitanta l'art conceptual va ser interioritzat per les pràctiques artístiques crítiques que donarien naixement al que avui anomenem "crítica institucional", sorgida després del període conceptual com a continuació de l'avantguarda radical, en un context cada cop més mediatitzat per les indústries culturals.

En aquest seminari, Buchloh planteja una nova lectura de les seves tesis, i analitzarà figures clau del moviment conceptual com per exemple Marcel Broodthaers, Hans Haacke i Louise Lawler, entre altres.

Benjamin H. D. Buchloh és professor d'Art Contemporani, Crítica d'Art i Teoria Crítica al Barnard College de la Universitat de Columbia a Nova York. Coeditor de la revista October, en la dècada dels setanta va ser editor de la revista Interfunktionen (Colònia, 1973-1975). Entre els seus llibres cal destacar James Coleman: projected Images 1972-94 (1995).