al

Bonus Track és un nou concepte de curs de formació proposat per Avalancha, un col·lectiu amb un peu en la investigació creativa i una sòlida trajectòria com a mediadors al MACBA. En sintonia amb la metodologia de treball del col·lectiu, aquesta proposta trenca amb el format habitual dels cursos acadèmics, ja que no pretén aproximar-se a l’art contemporani a través de moviments artístics, estils o escoles, emprant el material de referència habitual en el context de la pedagogia formal. A partir de la producció artística i visual d’una selecció d’artistes des de la segona meitat del segle XX fins avui, Bonus Track traça una evolució conceptual i temàtica de l’art contemporani utilitzant tot tipus de referents, des dels fanzines de la dècada dels seixanta fins als serials televisius actuals.

Prenent el nom de les pistes addicionals musicals, Bonus Track està pensat com un curs de formació contínua estructurat en quatre sessions.

Patrocinador principal d'activitats:
Estrella Damm
Bonus Track. Foto: Eva Carasol

Programa

DIMECRES 11, 18, 25 DE NOVEMBRE I 2 DE DESEMBRE DE 2015, DE 18 A 21 h
Lloc: Auditori Convent dels Àngels i Aula 0

Dimecres 11 de novembre
Joan Jonas: el cos en escena. Vídeo i performance

A càrrec de Cloe Masotta
Lloc: Auditori Convent dels Àngels
Als anys seixanta la reflexió sobre els mitjans de comunicació de masses, forjadors d’ideologies i identitats, el cos en acció i les noves tecnologies irrompen amb força en l’escena artística. Fluxus, el Pop Art, Nam June Paik, el videoart o Joan Jonas són només alguns exemples dels artistes i moviments determinants en aquest punt d’inflexió de la història de l’art contemporani.
En la seva obra, l’artista nord-americana Joan Jonas, pionera de la videoperformance, explora les possibilitats del cos en acció, alhora que reflexiona sobre la mateixa materialitat fílmica: considera el temps com a matèria creativa i situa el procés al centre neuràlgic de la seva metodologia. Així, la incorporació de la tecnologia a la seva trajectòria artística no respon a un mer afany de documentar les seves accions. El vídeo no és només una eina de registre, sinó que està al servei dels seus projectes narratius de caràcter experimental.
Proposem un recorregut que parteix de Joan Jonas i explora l’obra d’altres dones artistes presents a la Col·lecció MACBA, com Valie Export, Martha Rosler, Esther Ferrer o Eulàlia Valldosera. En totes elles el vídeo esdevé una eina fonamental d’expressió subjectiva de temàtiques lligades al cos i la seva gestualitat, i també d’exploració de les possibilitats expressives i significants del mateix mitjà.

Dimecres 18 de novembre
El canvi és possible mitjançant les accions apropiades: Provo

A càrrec d’Elena Blesa
Lloc: Aula 0
La dècada dels seixanta suposa una completa reformulació del mapa social i polític europeu i nord-americà, cosa que fa que molts artistes vegin en aquesta societat emergent un nou camp d’actuació: quan tot s’ha de reconstruir, es pot redefinir el concepte tradicional de ciutat i comunitat. A partir d’aquest context veiem que molts artistes i col·lectius, com Constant, la Internacional Situacionista, les Guerrilla Girls o Agustín Parejo School, fan de la ciutat el seu camp de batalla, abandonen l’espai del museu per tal d’apropar-se a la realitat social d’una manera molt més directa i polititzada. Prenent el relleu d’aquests artistes, sorgeixen diversos grups amb un peu en el món de l’art i l’altre en el de l’activisme social i polític, que trenquen amb les formes tradicionals de producció cultural.
Durant la sessió ens aproparem a aquest tipus de pràctiques híbrides, prenent com a punt de partida el col·lectiu holandès Provo. També intentarem entendre el paper de l’arxiu dintre del museu, a mig camí entre la col·lecció i la biblioteca, fruit de l’aparició dels nous formats seriats que adopten molts d’aquests artistes i col·lectius.

Dimecres 25 de novembre
Xavier Ribas: la condició urbana

A càrrec de Víctor Ramírez
Lloc: Auditori Convent dels Àngels
L’experiència de la contemporaneïtat és indefectiblement una experiència urbana. Amb el desig de cartografiar la seva complexitat, l’obra del fotògraf Xavier Ribas (Barcelona, 1960) ens apareix com un punt de partidaintel·ligent i exemplar. Des del seu treball serial desplegarem un mapa conceptual que ens endinsarà en les diverses maneres de pensar la condició urbana: les apropiacions lúdiques de l’espai –en especial dels terrenys buits–, l’especulació immobiliària, l’expansió de la metròpoli que adopta tant la fisonomia de la perifèria industrial com la de la zona residencial, i el fenomen de la gentrificació, entre d’altres.
En sintonia amb la metodologia de treball d’Avalancha, l’obra de Ribas es barrejarà amb tot tipus de materials fílmics –des de ¿Qué he hecho yo para merecer esto? d’Almodóvar fins a Blue Velvet de David Lynch–, serials –visualització de fragments de Mad Men i The Wire–, materials artístics –Constant, Guy Debord i els situacionistes, Hans Haacke, Ignasi Prat, Gordon Matta-Clark, Corine Vionnet, David Goldblatt, Ana Müller o Eulàlia Grau–, i fins i tot amb lectures de gènere com Pornotopía. Caminarem per Barcelona amb un mapa de Beirut.

Dimecres 2 de desembre
John Baldessari. «I will not make any more boring art»

A càrrec de Sergi Casero
Lloc: Auditori Convent dels Àngels
A finals de la dècada dels cinquanta, els mitjans de comunicació s’imposen com a principals transmissors de les ideologies i dels relats d’una societat occidental fermament arrelada en el capitalisme i el consum. Això fa sorgir una nova generació d’artistes que incorporen a l’àmbit de l’art els nous llenguatges sorgits de la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació per abordar l’impacte social i cultural dels mass media.
L’obra de John Baldessari gira al voltant d’aquesta línia de treball. Sempre amb un to lúdic i irònic, l’artista ha mostrat al llarg de més de cinc dècades una obra prolífica i variada en formats i mitjans, on destaquen les peces realitzades a partir de l’apropiació de fotogrames del cinema i d’anuncis publicitaris. Seguint la trajectòria d’aquest artista nord-americà, coneixerem l’obra d’altres artistes que prenen com a punt de partida els mitjans de comunicació i el món de l’espectacle, i explorarem les sinergies que s’han establert entre el panorama artístic i la cultura de masses.