Biennals i exposicions temporals. Verí o cura en l’art contemporani? Conversa entre Griselda Pollock i Rosa Martínez

Griselda Pollock es considera una figura clau del feminisme en les disciplines de la història de l’art i els estudis culturals. És professora d’històries crítiques i socials de l’art, i directora del Centre for Cultural Analysis, Theory, and History (centrecath) a la Universitat de Leeds. Entre les seves publicacions més recents, destaquen Concentrationary Imaginaries: Tracing Totalitarian Violence in Popular Culture, amb Max Silverman (I. B. Tauris, 2015); After-affects | After-images: Trauma and Aesthetic Transformation (Manchester University Press, 2013); Art in the Time-Space of Memory and Migration (Freud Museum i Wild Pansy Press, 2013); Concentrationary Memories: Totalitarian Terror and Cultural Resistance, amb Max Silverman (I. B. Tauris, 2013); Visual Politics of Psychoanalysis: Art and the Image in Post-traumatic Cultures (I. B. Tauris, 2013); i Bracha Ettinger: Art as Compassion, amb Catherine de Zegher (Exhibitions International, 2011). Actualment prepara els llibres Charlotte Salomon and the Theatre of Memory (Yale University Press, 2016) i Is Feminism a Bad Memory or a Virtual Future? (Verso, 2017), i està treballant en dos llargs assajos, «From Trauma to Cultural Memory: Representation and the Holocaust» i «Marilyn’s Mov(i)es: A Cultural Analysis».

Rosa Martínez es comissària internacional, escriptora i assessora de col·leccions d’art. Des de 1960 viu a Barcelona, on es va llicenciar en Història de l’Art. Va iniciar la seva carrera professional com a organitzadora i coordinadora dels programes educatius d’Art i Història de l’Obra Social de “la Caixa” a Barcelona (1977-1987). Durant dues dècades (1988-2007) va ser directora o co-curadora de les biennals internacionals d’Istanbul (1997, Turquia), SITE Santa Fe (1999, Nou Mèxic, USA), Pusan (2000, Corea), Moscou (2003-2005, Rússia) o São Paulo (2006, Brasil). El 2005 va ser directora de l’Exposició Internacional de la Biennal de Venècia a l’Arsenale, i es va convertir en la primera dona directora d’aquest esdeveniment en els seus 110 anys d’història, conjuntament amb María de Corral, responsable del Pavelló d’Itàlia. Des del 2004 fins al 2007 va ser curadora en cap de l’Istanbul Museum of Modern Art. El 2007 va comissariar Chacun à son goût per al desè aniversari del Museu Guggenheim de Bilbao. El 2011 va ser co-comissària de TRA. Edge of Becoming al Palau Fortuny de Venècia. El 2012-2013 va organitzar el cicle d’exposicions Què pensar. Què desitjar. Què fer per a Caixaforum Barcelona. El 2015 va comissariar l’exposició Nada temas, dice ella. Cuando el arte revela verdades místicas al Museo Nacional de Escultura de Valladolid. El 2017 va comissariar La intimidad es política. Sexo, género, lenguaje, poder al Centro Cultural Metropolitano de Quito (Equador). Actualment prepara l’exposició multi-site Constellation Malta, en el marc del programa de Valletta 2018 com a Capital Europea de la Cultura.
www.rosamartinez.com