Biennals i exposicions temporals. Verí o cura en l’art contemporani? Conversa entre Griselda Pollock i Rosa Martínez
Aquesta trobada entre la professora Griselda Pollock i la comissària d’art Rosa Martínez examinarà l’ampli corpus de l’obra de Pollock com a investigadora de referència en l’àmbit del feminisme, les històries crítiques de l’art i l’anàlisi cultural. A partir de qüestions d’estratègia cultural, la conversa cartografia les crucials aportacions feministes de Pollock durant l’última dècada, des del museu feminista virtual fins a la seva intervenció a Documenta 13, en interrelació amb la llarga trajectòria de Rosa Martínez com a directora o co-comissària de biennals internacionals com la d’Istanbul, SITE Santa Fe, Venècia, Pusan, Moscou o São Paulo i, d’altra banda, la seva experiència com a comissària d’exposicions rellevants com La intimidad es política. Sexo, género, lenguaje, poder (2017). Griselda Pollock i Rosa Martínez debatran amb el públic sobre algunes de les qüestions més peremptòries que marquen avui dia la relació entre art i societat, art i diners, art i pensament crític, després de les grans convulsions contemporànies (els anys posteriors al 1989, 2001 i 2008) a fi d’analitzar-ne el difícil llegat, quan els esdeveniments mundials gairebé ultrapassen la nostra capacitat per copsar-los des del món de l’art. Què hi ha en joc, per a l’art, en el format d’una exposició temporal? Quin és el paper de la pràctica curatorial crítica, de l’activació d’esdeveniments recents com a memòria, vestigi o trauma en l’espai de l’exposició temporal? S’ha d’avaluar l’exposició en termes d’una esfera pública que també es pugui considerar com el locus de la política, en les diferents inflexions del concepte que n’han fet Hannah Arendt o Jacques Rancière? Com podem vincular les lectures feministes, queer, postcolonials i posttecnològiques de la situació actual? Podem creure encara que les exposicions d’art tenen el poder d’esdevenir un verí o una cura en l’art contemporani?
Griselda Pollock es considera una figura clau del feminisme en les disciplines de la història de l’art i els estudis culturals. És professora d’històries crítiques i socials de l’art, i directora del Centre for Cultural Analysis, Theory, and History (centrecath) a la Universitat de Leeds. Entre les seves publicacions més recents, destaquen Concentrationary Imaginaries: Tracing Totalitarian Violence in Popular Culture, amb Max Silverman (I. B. Tauris, 2015); After-affects | After-images: Trauma and Aesthetic Transformation (Manchester University Press, 2013); Art in the Time-Space of Memory and Migration (Freud Museum i Wild Pansy Press, 2013); Concentrationary Memories: Totalitarian Terror and Cultural Resistance, amb Max Silverman (I. B. Tauris, 2013); Visual Politics of Psychoanalysis: Art and the Image in Post-traumatic Cultures (I. B. Tauris, 2013); i Bracha Ettinger: Art as Compassion, amb Catherine de Zegher (Exhibitions International, 2011). Actualment prepara els llibres Charlotte Salomon and the Theatre of Memory (Yale University Press, 2016) i Is Feminism a Bad Memory or a Virtual Future? (Verso, 2017), i està treballant en dos llargs assajos, «From Trauma to Cultural Memory: Representation and the Holocaust» i «Marilyn’s Mov(i)es: A Cultural Analysis».
Rosa Martínez es comissària internacional, escriptora i assessora de col·leccions d’art. Des de 1960 viu a Barcelona, on es va llicenciar en Història de l’Art. Va iniciar la seva carrera professional com a organitzadora i coordinadora dels programes educatius d’Art i Història de l’Obra Social de “la Caixa” a Barcelona (1977-1987). Durant dues dècades (1988-2007) va ser directora o co-curadora de les biennals internacionals d’Istanbul (1997, Turquia), SITE Santa Fe (1999, Nou Mèxic, USA), Pusan (2000, Corea), Moscou (2003-2005, Rússia) o São Paulo (2006, Brasil). El 2005 va ser directora de l’Exposició Internacional de la Biennal de Venècia a l’Arsenale, i es va convertir en la primera dona directora d’aquest esdeveniment en els seus 110 anys d’història, conjuntament amb María de Corral, responsable del Pavelló d’Itàlia. Des del 2004 fins al 2007 va ser curadora en cap de l’Istanbul Museum of Modern Art. El 2007 va comissariar Chacun à son goût per al desè aniversari del Museu Guggenheim de Bilbao. El 2011 va ser co-comissària de TRA. Edge of Becoming al Palau Fortuny de Venècia. El 2012-2013 va organitzar el cicle d’exposicions Què pensar. Què desitjar. Què fer per a Caixaforum Barcelona. El 2015 va comissariar l’exposició Nada temas, dice ella. Cuando el arte revela verdades místicas al Museo Nacional de Escultura de Valladolid. El 2017 va comissariar La intimidad es política. Sexo, género, lenguaje, poder al Centro Cultural Metropolitano de Quito (Equador). Actualment prepara l’exposició multi-site Constellation Malta, en el marc del programa de Valletta 2018 com a Capital Europea de la Cultura.
Programa
DIMARTS 27 DE FEBRER DE 2018, 19 h
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu). Gratuït. Aforament limitat. No és necessària la inscripció. Activitat amb traducció simultània.
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68
