Benet Rossell, darrere i davant la càmera
Cicle de cinema
El programa de cinema i vídeo Benet Rossell, darrere i davant la càmera no té un caràcter de retrospectiva o antologia de l'autor, ja que caldria més d'una dotzena de sessions per reunir tota la seva producció cinematogràfica i audiovisual. El cicle més aviat està pensat com a extensió de l'exposició Paral·lel Benet Rossell, que es presenta al MACBA de l'11 de juny de 2010 al 23 de gener de 2011. La intenció bàsica és fer sortir a la llum una gran part de la producció de Benet Rossell (Àger, Lleida, 1937) encara inèdita, filmada majoritàriament entre el final dels anys seixanta i mitjan setanta, així com donar a conèixer una mostra de l'inclassificable conjunt de la seva obra videogràfica més recent, molt poc vista.
Les obres que integren el cicle es podrien dividir en tres grans blocs: peces inèdites filmades en 16 mm a manera d'apunts-documents i amb muntatge en la càmera; un segon bloc constituït per obres audiovisuals realitzades en els darrers anys, també inèdites, que van des de l'animació fins a l'assaig audiovisual o la videocreació; i finalment, algunes obres que podríem considerar de referència en la trajectòria artística de Rossell, com París la Cumparsita o Cerimonials, presents en col·leccions de diversos museus, entre ells el MACBA, que completen el cicle i estableixen un diàleg amb les altres obres.
Les cinc sessions programades reflecteixen les infinites cares del polifacètic artista Benet Rossell: ja sigui com a realitzador en solitari o en companyia d'altres, darrere o davant la càmera, en pel·lícules amb entitat autònoma o com a extensió d'alguna de les seves obres o accions, en suport cinematogràfic o videogràfic... Aquestes diverses facetes de vegades tenen més bon «acabat» tècnic, i d'altres es mostren d'una manera aparentment «inacabada», plena d'arestes, però amb una gran força. El conjunt de les peces reunides aquí està impregnat de les inesgotables inquietuds de Rossell, que l'empenyen en la seva contínua recerca creativa, i de les seves sensibilitats artístiques inscrites en el terreny cinematogràfic i de l'audiovisual. S'hi pot apreciar també la seva gran capacitat renovadora i de posada al dia en les noves tècniques audiovisuals, com les tècniques de paleta gràfica en temps real a la pionera 1000 a Miró (1993), la utilització de tècniques d'infografia en diversos dels seus vídeos (per exemple, Mandorla Ignis), així com l'ús de l'actual 3D en peces que està realitzant ara.
Parant atenció a la cronologia de les peces presentades dins el programa (encara que, de fet, això es podria aplicar a la totalitat de la seva obra cinematogràfica i videogràfica), s'observa que a mesura que els anys de producció avancen, la càmera fa la funció de frontissa: l'artista, que es mantenia ocult darrere la càmera cinematogràfica en els seus inicis, passa a ser el subjecte filmat com a veritable i únic protagonista, ja sigui representant alguna cosa amb caràcter testimonial, o amb una posada en escena, o com a extensió d'alguna obra-acció . En tots els casos, el temps com a especificitat del mitjà audiovisual és el seu millor aliat per deixar empremta del moviment i utilitzar-lo com a extensió de la seva obra plàstica.
El conjunt del programa dóna a conèixer aportacions cinematogràfiques inèdites que permeten comprendre millor la trajectòria artística de Benet Rossell i el seu (micro)univers personal. Per sort, l'obra de Rossell no està en absolut tancada, ja que encara queden molts treballs per descobrir o en fase de realització. Esperem que ens continuï sorprenent, encara que hàgim esperar amb paciència a contemplar-los en una altra ocasió.
Comissari: Antoni Pinent
En col·laboració amb l'ICIC-Filmoteca de Catalunya
Programa
Els dimecres, del 6 d'octubre al 3 de novembre, a les 19 h
6 d'octubre
1. Apunts del directe (12 obres / 55 minuts / projecció vídeo i 16 mm)
Aquesta sessió inclou un conjunt de peces inèdites marcades per la influència del cinéma direct, pròpia del context històric en què es van produir, i per la influència de l'obra de Jean Rouch, de qui Rossell va ser deixeble. Les peces es presenten com fragments de vida, filmats en format de 16 mm i sense alteració posterior; és a dir, el muntatge està realitzat directament en la càmera, sense tall de cua de metratge, sense etalonatge i sense cap so. El pols de Rossell condueix la càmera mentre recorre espais, s'atura en detalls del seu deambular, i ell mateix apareix en imatge uns breus instants.
Apunts del directe és el resultat d'una exhaustiva investigació, seguida de diversos visionats amb Rossell mateix per seleccionar, datar i establir el títol de les obres de cara a la seva catalogació. Es tracta de peces en 16 mm amb emulsió reversible, és a dir, que no hi ha negatiu sinó només un positiu-màster, de manera que en alguns casos s'ha optat per fer-ne una còpia nova en 16 mm per a l'exhibició. En la mesura del possible s'ha intentat respectar el format original de producció de les obres.
La sessió comptarà amb la presència d'Antoni Pinent, comissari del cicle, i de Benet Rossell, que comentarà les obres a mesura que es projectin, com es feia a les «barraques de projecció» dels primers anys del cinematògraf. O, millor encara, en aquest cas, com si es tractés d'un mapa de viatge o d'un copilot que acompanyés l'espectador.
· Matança del porc, Benet Rossell, 1970. 2'40", b/n, muda, 16 mm (projecció 16 mm)
· Patinage Trocadéro, Benet Rossell, 1971. 2'52", b/n, muda, 16 mm (projecció 16 mm)
· Pas question, Benet Rossell, 1971. 1'28", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Allons enfants!, Benet Rossell, 1973. 1'30", color i b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Noir, mauve + barbe à papa. American Center, Paris, Benet Rossell, 1969. 9'10", b/n i color, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· L'Accident, Benet Rossell, 1971. 52", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Le Chat noir, Benet Rossell, 1971. 45", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Baleine, Benet Rossell, 1970. 1', color, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Statue de la Liberté, Benet Rossell, 1971. 1'20", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· L'École laïque, Benet Rossell, 1972. 4', b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Paix avec le Vietnam, Benet Rossell, 1969. 1'35", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Galata, Benet Rossell, 1972. 24', b/n, muda, 16 mm (projecció 16 mm)
13 d'octubre
2. Retrats - L'altre (5 obres / 64 minuts / projecció vídeo)
Sessió amb el retrat com a tema principal, ja sigui a través de filmacions de retrats de fotomaton (Portrait I i II), o bé (cas de Rabascall, horoscope personnel) com a homenatge a un dels seus companys de viatge, Joan Rabascall, en una obra impregnada de la vida creativa del París de final dels anys seixanta. Retall de vida i testimoni d'un dels anomenats «catalans de París», filmat en el seu entorn de creació i gairebé a la manera d'una recerca formal d'allò que caracteritza la trajectòria artística de Rabascall: el collage.
En la ciudad... és el títol d'un llargmetratge col·lectiu del qual s'ha extret la peça de Benet Rossell i Lluís Maristany. Es tracta d'un projecte impulsat i coordinat per Eugeni Bonet el 1976, en el qual va encarregar a un grup d'artistes la realització d'una peça cinematogràfica, d'acord amb unes premisses de treball determinades –mateix format (súper 8), durada determinada, mateix tema (la ciutat)–. El treball de Rossell i Maristany se suma als d'autors com Antoni Miralda, Juan Bufill, Antoni Muntadas, Manuel Huerga, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Joan Rabascall, Iván Zulueta o el mateix Eugeni Bonet.
La sessió es tanca amb una obra realitzada en col·laboració amb la performer Esther Ferrer, mentre du a terme una de les seves accions corporals. En aquest cas, Rossell exerceix les funcions de realitzador-càmera de vídeo i el treball es presenta com una relació especular entre acció i gravació, unides per un fil invisible. Gravat en un apartament parisenc en suport videogràfic, es tracta d'una acció íntima i oculta fins ara.
A aquesta sessió assistirà l' artista Joan Rabascall.
· Portrait (I), Benet Rossell, 1969. 1', b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· En la ciudad..., Benet Rossell i Lluís Maristany, 1976-1977. 5', b/n, muda, súper 8 (fragment)
· Rabascall, horoscope personnel, Benet Rossell, 1969. 10'52'', b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Portrait (II), Benet Rossell, 1974/1980. 3'30", b/n, sonora, 16 mm (projecció vídeo), francès - subtítols
· Action corporelle: Esther Ferrer, Esther Ferrer. Realització: Benet Rossell, 1974-1975. 39', b/n, sonora, vídeo
20 d'octubre
3. Grafismes animats (8 obres / 62 minuts / projecció vídeo)
L'obra de Rossell es caracteritza pels inconfusibles grafismes que impregnen gran part dels seus treballs, ja sigui pintura, gravat, llibres de poemes, llibres il·lustrats, glaçons de resina, etc. En aquesta sessió tindrem l'oportunitat de veure com el grafisme adquireix moviment en obres com A priori, Calidoscopi o Darling. Aquesta última, d'estil figuratiu més proper al dibuix animat i signada amb el nom de Beni Rusel, s'ha rescatat per a l'ocasió i es podrà veure al costat de dos esbossos animats que la van precedir: Animation personnage lunatique i Animation aimant.
· A priori, Benet Rossell, 1965-1979 / 2009. 18'19", color, sonora, vídeo HD (projecció vídeo)
· Valors esperats: 2+1=∫f(x)Ψ2(x)dx≈2+2, Benet Rossell, 1978 / 2006. 55", color, sonora, 35 mm y vídeo (projecció vídeo)
· El Fòrum de les oques, Benet Rossell, 2004. 1'52", color, sonora, vídeo
· Calidoscopi, Benet Rossell y Jaume Xifra, 1971. 10', b/n, sonora, 16 mm (projecció vídeo)
· Animation personnage lunatique, Benet Rossell, 1969. 2'20", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Animation aimant, Benet Rossell, 1969. 4'15", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Darling, Beni Rusell, 1980. 7'40", color, sonora, 35 mm (projecció vídeo)
· 1000 a Miró, Benet Rossell, 1993. 16'40", color, sonora, vídeo
27 d'octubre
4. Ampliant el procés creatiu (11 obres / 77 minuts / projecció vídeo) Projecció Betacam Digital. Relació d'aspecte 16:9
Poques vegades tenim l'oportunitat de veure els artistes en ple procés creatiu, en una mena de making of de l'obra copsada durant la seva execució. Aquesta sessió permet transitar per algunes de les diverses modalitats d'aquest gènere, ja sigui com a extensió de l'obra «acabada» (Tirant lo Món, Peace is for Love o Mandorla Ignis), com a complement-registre del procés creatiu en temps real (In vino, vino!, Concert per a nou i martell, Una salut de ferro o El poeta i el seu doble), com a peça autònoma en si mateixa (La Tour Eiffel c'est une radiographie), o fins i tot com a document-projecció d'allò que havia d'haver estat però mai no va arribar a ser (Foodculturemuseum.Barcelona).
· Tirant lo Món, Benet Rossell. Realització: Jaume Vidal, 1999. 6'40", color, sonora, vídeo
· L'espiral, Benet Rossell, 2008. 7'35", color, sonora, vídeo
· Una salut de ferro, Benet Rossell, 2007. 7'48", color, sonora, vídeo
· In vino, vino!, Benet Rossell, 2007. 4', color, sonora, vídeo
· Peace is for Love, Benet Rossell, 1971. 2', b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Concert per a nou i martell, Benet Rossell, 2008. 3'53", color, sonora, vídeo
· Ut pictura poesis, Benet Rossell, 2009. 3'06", color, sonora, vídeo
· Foodculturemuseum.Barcelona, Benet Rossell, 2003/2006, 5'20", color, sonora, vídeo
· La Tour Eiffel c'est une radiographie, Benet Rossell, 2007. 5'01", color, sonora, vídeo
· El poeta i el seu doble, Benet Rossell, 2010. 12'15", color, sonora, vídeo
· Mandorla Ignis, Benet Rossell, 1997. 20'10", color, sonora, vídeo
Amb la presència de Benet Rossell
3 de novembre
5. Documents - Accions en cinema (6 obres / 91 minuts / projecció vídeo)
L'última sessió recull algunes de les peces més representatives i conegudes de la trajectòria cinematogràfica de Benet Rossell. N'hi ha dues –Paris la Cumparsita i Boum! Boum! En avant la musique!, realitzades amb Antoni Miralda– en les quals s'estableix un diàleg entre el document i la performance filmada d'algunes manifestacions organitzades pels anomenats «catalans de París», entre d'altres Antoni Miralda, Joan Rabascall o Dorothée Selz.
Com a cloenda es presenta un tríptic inèdit de 1974 que Rossell ha completat per a aquest programa, incorporant a la filmació en 16 mm original un nou element adoptat en algunes de les seves obres més recents: la creació de la banda sonora, interpretada íntegrament per l'artista mateix.
· Paris la Cumparsita, Antoni Miralda i Benet Rossell, 1972. 25', color, sonora, 16 mm (projecció vídeo)
· Cerimonials, Benet Rossell, 1974. 26', color, sonora, 16 mm (projecció vídeo)
· Boum! Boum! En avant la musique!, Antoni Miralda i Benet Rossell, 1974 / 2007. 28'43", b/n, sonora, 16 mm (projecció vídeo)
Tríptic:
· Avenue Boulevard de l'Opéra, Benet Rossell, 1974/2010. 3'11", b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Ikuo, Benet Rossell, 1974/2010. 2'31'', b/n, muda, 16 mm (projecció vídeo)
· Pa i fang, Benet Rossell, 1974/2010. 11'11'', b/n, sonora, 16 mm (projecció vídeo)
Tel. 93 481 79 24
programespublics [at] macba [dot] cat
