Art/política a l’Amèrica Llatina des dels anys seixanta Interrogar la investigació col·lectiva, l’arxiu vital i les tàctiques d’activació
Aquest seminari proposa debatre algunes zones de la investigació —necessàriament col·lectiva— en què vaig estar o estic implicada, al voltant d’experiències d’articulació entre art/política que van tenir lloc a l’Argentina i l’Amèrica Llatinades de la dècada dels seixanta fins a l’actualitat. Es tracta d’aproximar-nos a maneres de fer i d’entendre la pràctica artística que impliquen tant el desbordament del concepte modern de l’art com la reformulació radical d’allò que entenem per política.
El treball d’investigació genera arxiu, entenent que els arxius no són conjunts documentals tancats que s’han delimitat i constituït prèviament, sinó que són vitals, oberts i en construcció contínua. Reuneixen traces, restes materials o indicis d’experiències que no només ressonen des del passat, sinó que també ens parlen des del futur.
Ens preguntem per les polítiques d’arxiu, investigació, curatela i altres maneres d’activació al voltant d’aquestes experiències i la seva potència revulsiva, enmig d’un camp de batalla per fixar els seus sentits polítics i poètics. Com podem desbloquejar la seva potència crítica interrompuda? Com podem invocar el registre sensible de l’experiència i els afectes que en resulten?
Al llarg del seminari flanquejarem diversos episodis o conjuntures històriques, i debatrem algunes tàctiques (investigacions, exposicions i arxius) que es produeixen al seu voltant a partir de tres grans preguntes o problemes:
1. La pertorbació o reformulació de les maneres convencionals d’entendre les relacions entre l’art i la política, que solen subordinar l’art a un paper d’il·lustració de la lletra de la política o bé conceben la política com un “contingut” o una referència externa a la qual les pràctiques artístiques apel·len, moltes vegades encasellades en estètiques realistes o denuncialistes. Ens interessa pensar aquestes mútues contaminacions i interseccions, mai exemptes de tensió amb els límits del món de l’art, i amb les expectatives o els mandats que brollen de projectes polítics (règims, partits o guerrilles) i moviments socials (com el moviment pels drets humans o el moviment feminista).
2. La problematització de l’esquema centre-perifèria per abordar les produccions culturals a l’Amèrica Llatina, erosionant l’ordre binari i unidireccional que rastreja les repercussions en la perifèria de l’art hegemònic internacional amb el signe d’allò que és derivatiu, la irradiació o la difusió cap als marges (o, com a molt, exposa la distància o diferència en termes d’exotisme o distorsió) per assumir una posició “descentrada”, que afecta el punt des d’on pensem en la nostra pròpia condició desigual alhora que indaga què porta el mateix centre de perifèric. Trastorna la nostra mirada sobre el centre, trencant els paràmetres i escalafons que constitueixen la seva legalitat i administren els seus relats.
3. Les maneres en què aquestes investigacions col·lectives produeixen arxius i relats. Particularment, posarem el focus en un conjunt de pràctiques curatories impulsades des de la Red Conceptualismos del Sur, atenent la dimensió política de tot procés d’investigació, així com les tensions, preses de decisions i negociacions que comporten l’ingrés d’aquestes experiències d’art/política a la institució artística a l’hora d’acollir pràctiques que desborden i, fins i tot, qüestionen la seva inclusió en un dispositiu expositiu i en un àmbit museístic. Què es guanya i què es perd, què es traeix i què s’activa d’aquestes experiències en l’incorporar-les a la lògica del museu? Sospesar riscos com ara l’estetització i la desactivació de la potència crítica d’aquestes històries díscoles, la seva captura en la lògica del mercat de l’art i el col·leccionisme, la seva inclusió en un cànon. I, alhora, reflexionar sobre la possibilitat de generació d’un arxiu vital i memòries polifòniques sobre episodis obturats i silenciats, capaços de produir ressonàncies i connexions inesperades amb el temps present.
Programa
3, 5, 12 i 13 de novembre de 2020, de 18 h a 21 h
Inscripció: Places exhaurides
Primera sessió: dimarts 3 de novembre, 18 h
Algunes nocions clau en l’avantguarda argentina dels anys seixanta
L’avantguarda argentina dels anys seixanta: experimentació i modernització. Els acords i desacords amb la trama institucional: l’Instituto Di Tella.
Alberto Greco: heterotopia en els vivo dito i altres accions. Ricardo Carreira: deshabituació i discontinuïtat. Oscar Masotta i l’art dels mitjans: desmaterialització.
Dilemes curatorials: “El deseo nace del derrumbe” (MRS, 2011) i “La teoria com a acció” (MUAC, 2017/MACBA i Parc de la Memòria, 2018).
Bibliografia
- Longoni, Ana. “Vanguardia y revolución como ideas-fuerza”, a Vanguardia y revolución, Buenos Aires, Ariel, 2014. (p. 21-54).
- Longoni, Ana. “Heterotopic Trajectories”, a Dora García (comp.), Segunda Vez: How Masotta was Repeated, Oslo, National Academy of the Art i Torpedo Press, 2018, p. 121-140.
- Masotta, Oscar. “Después del pop, nosotros desmaterializamos”, a Revolución en el arte. Pop art, happenings y arte de los medios, Buenos Aires, Edhasa, 2004, p. 335-376 (hi ha reedició a Quaderns portàtils del MACBA).
- Jacoby, Roberto. El deseo nace del derrumbe, Barcelona, La Central-MNCARS-RedCSur, 2011.
- Longoni, Ana. “El deshabituador. Ricardo Carreira en los inicios del conceptualismo”, a Arte y literatura en la Argentina del siglo XX, Buenos Aires, FIAAR-Telefónica, 2006, p. 63-106.
Bibliografia optativa
- Katzenstein, Inés (ed.). Escritos de vanguardia. Arte argentino de los años 60, Buenos Aires, Fundació Espigas i Fundació Proa, 2007 [2004].
- Masotta, Oscar et al. La teoría como acción, Col·lecció Folios, México, MUAC, 2017.
- Masotta, Oscar. Revolución en el arte. Pop art, happenings y arte de los medios, Buenos Aires, Edhasa, 2004.
Segona sessió: dijous 5 de novembre, 18 h.
Un art per a la revolució: itineraris de radicalització i ruptura
La irrupció de la política en els moviments d’avantguarda des de 1965: cap a un foquisme artístic. La violència política com a material artístic. “L’itinerari del 68”.
La dissolució de l’avantguarda, l’abandonament de l’art. Noves estratègies davant la violència política a la primeria dels anys setanta: la reivindicació del pamflet, el “copament” institucional, una estètica de la violència.
El mite de Tucumán Arde: lectures en lluita a les darreres dècades.
Bibliografia
- Longoni, Ana i Mestman, Mariano. Del Di Tella a Tucumán Arde, Buenos Aires, El Cielo por asalto, 2000 (reedició Eudeba, 2008). (Segona part).
- Longoni, Ana. “Ganar la calle, copar el museo”, a Vanguardia y revolución, Buenos Aires, Ariel, 2014, p. 101-178.
- Longoni, Ana, “El mito de Tucumán Arde”, a la revista Artelogie, núm. 6, 2014, disponible aquí.
Bibliografia optativa
- Carnevale, Graciela et al., Inventario, cat. , Rosario, Centro Cultural Parque de España, 2008.
- Expósito, Marcelo; Vindel, Jaime, et al., Desinventario: esquirlas de Tucumán Arde en el archivo de Graciela Carnevale, Ocho Libros, Santiago de Chile, 2015.
Tercera sessió: dijous 12 de novembre, 18 h.
Entre el terror i la festa
Estratègies creatives dels moviments de drets humans en dictadures. Fer-se visibles: accions i recursos. Dues matrius de representació dels desapareguts en les accions de les Madres de Plaza de Mayo: siluetes i fotos (màscares, mans). El Siluetazo. Usos de la fotografia en la rememoració recent dels desapareguts. L’estratègia de l’alegria. Inventar espais de llibertat enmig del terror. “L’estratègia de l’alegria” com una altra forma de resistència. Espais i sociabilitats underground. Irrupció de les desobediències sexuals. La serigrafia com a socialització de l’art: la connexió de l’escena peruana amb l’argentina: Paréntesis i EPS Huayco (Lima) i Gastar/Capataco (Buenos Aires).
“Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años ochenta en América Latina” (MRS, 2012/MALI, 2013 MUNTREF, 2014): balanç personal d’un projecte col·lectiu.
Bibliografia
- Red Conceptualismos del Sur, Perder la forma humana, Madrid, Museu Reina Sofía, 2012.
- Longoni, Ana, “Fotos y siluetas: dos estrategias en la representación de los desaparecidos”, a Emilio Crenzel (comp.), Los desaparecidos en la Argentina. Memorias, representaciones e ideas (1983-2008), Buenos Aires, Biblos, 2010, p. 35-57.
- Jacoby, Roberto, “La alegría como estrategia”, a El deseo nace del derrumbe, La Central-Adriana Hidalgo-MNCARS-Red Conceptualismos del Sur, Barcelona, 2011 p. 410-412.
Bibliografia optativa
- Mesquita, André, Esperar nao é saber: arte entre o silencio e a evidencia, edició d’autor, Sao Paulo, 2015, p. 25-68.
- Longoni, Ana i Bruzzone, Gustavo (comp.), “Introducción”, a El Siluetazo, Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2008, p. 5-58.
- Fortuny, Natalia, Memorias fotográficas: imagen y dictadura en la fotografía argentina contemporánea, Buenos Aires, La Luminosa, 2014.
- García, Luis Ignacio, “Fotografía/desaparición”, a Espectropolíticas, llibre inèdit, Córdoba, 2016.
- Blejmar, Jordana; Fortuny Natalia, i García, Luis Ignacio, Instantáneas de la memoria. Fotografía y dictadura en Argentina y América Latina, Buenos Aires, Libraria, 2013.
- Longoni, Ana, “La conexión peruana”, a la revista ramona núm. 87, Buenos Aires, desembre de 2008, p. 15-22.
- Buntinx, Gustavo. E.P.S. Huayco.Documentos, Lima, Centro Cultural de España, 2005. Cap. III. “E.P.S. Huayco”, p. 70-109.
- Lucena, Daniela i Laboureau, Gisela, “Estudio preliminar”, a Modo mata moda. Arte, cuerpo y (micro)política en los 80, Buenos Aires, EDULP, 2016. Disponible aquí.
Quarta sessió: divendres 13 de novembre, 18 h.
Activismes artístics en les darreres dues dècades
Quatre conjuntures a l’activisme argentí dels últims anys: 1) Mitjan anys 90: HIJOS i la invenció dels escarnis. Implicació del GAC i Etcétera. 2) Enmig de la revolta del 19 i 20 de desembre de 2001 (Taller Popular de Serigrafía, Argentina Arde, Partido Transportista de Votantes, Proyecto Venus i altres). Relacions col·laboratives i cooperatives amb els nous moviments socials. 3) 2004: Sobreexposició internacional en el sistema artístic i línia divisòria davant el canvi de política oficial en drets humans. Persistències “artivistes” al voltant de la segona desaparició de Jorge Julio López. (Hugo Vidal, Iconoclasistas, Mujeres Públicas). 4) 2015: emergència d’un nou cicle polític local (i regional i global), signat per l’avanç de polítiques conservadores, punitivistes, regressives respecte als drets aconseguits. Polítiques estètiques davant de la violència institucional. Noves claus d’imaginació política (Serigrafies Queer i Cromoactivisme en el moviment feminista).
Dues intervencions polèmiques: La cajita de cerillas a “Un saber realmente útil” i els cartells del GAC al Parque de la Memoria.
Podem relatar el present en una exposició?: avanç del projecte de la RedCSur “Giro Gráfico” (MRS, 2022).
Bibliografia
- Grupo de Arte Callejero (GAC), GAC Pensamientos Prácticas Acciones, Buenos Aires, Tinta Limón, 2009.
- Grupo de Arte Callejero (GAC), Liquidación por cierre, cat ., Buenos Aires, Parque de la Memoria, 2017.
- What, How and for Whom, Un saber realmente útil, Madrid, MNCARS, 2014.
- Longoni, Ana, “Activismo artístico en la última década en la Argentina: algunas acciones en torno a la segunda desaparición de Jorge Julio López”, a la revista Errata, núm. 0, Bogotá, desembre de 2009.
Bibliografia optativa
- Mesquita, André. Insurgencias poéticas, Sao Paulo, Annablume, 2011.
- Di Filippo, Marilé, Estéticas políticas, Rosario, Volcán Azul, 2020.
- Magdalena Pérez Balbi, Habitar/confabular/crear, La Plata, Edulp, 2020.
- Iconoclasistas, Manual de mapeo colectivo, Buenos Aires, 2013, disponible aquí.
- Cuello, Nicolás, “Expropiando las máquinas de la feminidad: prácticas poético políticas en la resistencia de las obreras de Brukman”, a la Revista Herramienta, Buenos Aires, 2017, disponible aquí.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.