Antonin Artaud: pensament i cos

Aquest curs té com a punt de partida l'anàlisi de la correspondència entre Antonin Artaud i Jacques Rivière, escrites quan Artaud era un jove poeta desconegut, mentre que Rivière era el director de la prestigiosa revista literària Nouvelle Revue Française. Al llarg de quatre sessions, s'estudiaran especialment les relacions entre pensament i dolor i entre pensament i vida a l'obra d'Artaud. Introduït el seu concepte fonamental d'"impoder", es mostrarà quina vinculació manté, paradoxalment, amb la idea de rebel·lió. A partir d'aquesta reflexió, s'assajarà una lectura global construïda sobre la seva biografia i en la qual s'abordarà l'etapa surrealista, l'etapa teatral i la seva trajectòria final.

Antonin Artaud fou un gran poeta francès, teòric del teatre i actor de cinema. La seva obra immensa i la seva personalitat excessiva no es deixen enquadrar en cap disciplina acadèmica. Per començar a entendre el "cas Artaud" en la seva excepcionalitat radical, cal tenir en compte que va ser internat en un manicomi, on va ser sotmès durant dos anys a electroxocs i d'on només en va sortir gràcies a la intervenció dels seus amics. D'aquesta experiència de patiment obté Artaud la seva insubornable rebel·lia contra totes les formes de poder, com també un pensament intempestiu que subverteix tot sentit comú.

La vida d'Artaud té, en aquest aspecte, una part d'exemplaritat. No és gens estrany que se n'hagin escrit moltes biografies sempre insuficients. Perquè per saber de la vida d'Artaud cal llegir directament els seus escrits, aquests escrits violents i poètics que abasten una quantitat inaudita de cartes, proclames, llibres i que constitueixen una veritable filosofia del crit. Perquè, a diferència de Breton, Artaud no s'adhereix a plantejaments revolucionaris. Fa una cosa més difícil: polititzar la seva existència fins a construir la seva vida com una vida totalment política. Encara que això suposi refer-se el cos, encara que això suposi tenir una vida trencada. Artaud ens ensenya que resistir-se al poder suposa tenir una vida trencada. Només una vida trencada pot escapar-se de la presó. Una vida trencada és una vida victoriosa.

Curs impartit per Santiago López Petit, professor titular d'Història de la Filosofia de la Universitat de Barcelona