Dijous, 29 d'abril de 2021

Els micos i, especialment, els simis, es consideren animals “gairebé humans”. Aquest “gairebé” els ha convertit en una superfície per projectar allò que altres humans consideren humà. A principis del segle XX, en Consul i en Meshie, dos ximpanzés, van viure com a humans, amb humans, i, pel que sembla, es consideraven a si mateixos humans. Antonia Baehr i Latifa Laâbissi han assumit les seves identitats simiesques, però no busquen la correcció històrica. Peluts, promiscus, impertinents i força desvergonyits, aquests dos micos humans ocupen la instal·lació de Nadia Lauro, situada en zones tranquil·les de museus i teatres, i no a l’escenari. A partir de dos seients de cotxe amb interiors peluts que vessen i s’escampen per l’espai, “Consul Baehr” i “Meshie Laâbissi” passen cinc hores interaccionant; durant aquesta estona, els espectadors poden entrar-ne i sortir-ne quan vulguin.

La performance té una durada de 3:30 h, durant les quals es permetrà l'entrada i sortida del públic ensenyant l'entrada.

Un humà és un mico per als éssers humans. O bé dues figures humanes juguen a ser micos que juguen a ser humans per als humans. Perden el control i el recuperen, domesticant-se mútuament. Descobreixen amb entusiasme habilitats i coses que no han de fer. Dormen i cauen en una abjecta apatia, exploten en cascades de consignes proclamades en discursos populistes. Canibalitzen determinades postures, balls simbòlics, broden eslògans. Consul i Meshie representen figures híbrides que revisen la violència de les assignacions i sembren el caos en les categories de natura envers cultura, l’home envers la dona i el jo envers els altres.

Concepció i performance: Latifa Laâbissi i Antonia Baehr.
Instal·lació visual: Nadia Lauro.
Figures: Antonia Baehr, Latifa Laâbissi i Nadia Lauro.
Disseny de so i il·luminació: Carola Caggiano.
Administració: Alexandra Wellensiek / make up productions and Fanny Virelizier / Figure Project.
Disseny del joc “French Theory Memory”: Hilà Lahav.

Agraïments: Vinciane Despret, Donna Haraway, Les Laboratoires d’Aubervilliers, Melanie Poppe, Rayna Rapp, Constanze Schellow, Emilia i Kathrin Schlosser, Mia Sellmann, l’equip de HAU Hebbel am Ufer, Jean-Yves i Danielle Auvray.

Una coproducció de Figure Project / make up productions i HAU Hebbel am Ufer (Berlín), Le Magasin des horizons (Grenoble), CCN2 - Centre choréographique national de Grenoble, Xing / Live Arts Week VII (Bolonya). Finançada per Hauptstadtkulturfonds i l’Administració del Senat de Berlín per la Cultura i Europa.

Latifa Laâbissi. A partir de la combinació de gèneres i la redefinició de formats, les creacions de Latifa Laâbissi porten a l’escenari diversos elements externs, canalitzant múltiples figures i veus. La posada en escena d’aquestes veus i del rostre com a vehicle d’estats minoritaris entronca amb les parts ballades de l’obra a Self portrait camouflage (2006) i Loredreamsong (2010). En la línia del seu estudi temàtic dels arxius, va crear Écran somnambule i La part du rite (2012), basades en la dansa alemanya dels anys vint. A Pourvu qu’on ait l’ivresse (2016), en col·laboració amb l’escenògrafa Nadia Lauro, va crear visions, paisatges i imatges que combinen l’excés, la monstruositat, la bellesa, l’atzar, la comèdia i també la por. Des del 2011, Latifa Laâbissi és directora artística del programa i festival artístic i pedagògic Extension Sauvage a la Bretanya rural. El 2016, Editions Les Laboratoires d’Aubervilliers i Les presses du réel van publicar una monografia sobre el conjunt de la seva obra. Fins al 2019, Latifa Laâbissi va ser artista associada al CCN2 – Centre chorégraphique national de Grenoble i a Le Triangle – Cité de la danse à Rennes.

Antonia Baehr. Més enllà dels elements coreogràfics, Antonia Baehr s’interessa per les regles i les lleis que una societat (i, en concret, l’espai d’un teatre) assigna als cossos per fer-les recognoscibles i comprensibles. És intèrpret, cineasta i artista visual, i, com a coreògrafa, s’inspira en la ficció quotidiana i en el teatre, treballant al límit d’allò que ens defineix com a éssers humans, situant-nos en posicions crucials a través d’un voluptuós balancí. S’interessa per la contraposició entre humans i animals, però també pels elements de l’espai de representació. En la seva obra interacciona, entre d’altres, amb Neo Hülcker, Pauline Boudry i Renate Lorenz, Andrea Neumann, Latifa Laâbissi, William Wheeler i Valérie Castan, així com amb altres persones interessades pel canvi de rols: en cada projecte, l’artista és alternativament amfitrió o convidat. Baehr és també la productora del xiuxiuador de cavalls i ballarí Werner Hirsch, del músic i coreògraf Henri Fleur, del compositor Henry Wilt i del compositor revelació de música contemporània (i el seu exmarit) Henry Wilde.

Nadia Lauro ha desenvolupat la seva obra en múltiples contextos (espais teatrals, paisatgisme, museus). És creadora d’escenografies, ambients i instal·lacions visuals que animen el públic a veure les coses i viure en comunitat d’una altra manera. Ha col·laborat amb un gran nombre de coreògrafs i artistes performatius, entre els quals hi ha Vera Mantero, Barbara Kraus, Latifa Laâbissi, Fanny de Chaillé, Alain Buffard, Antonija Livingstone, Jonathan Capdevielle i Jennifer Lacey, amb qui ha creat conjuntament diversos projectes. Aquesta col·laboració va ser el tema d’un llibre publicat per Les presses du réel: Jennifer Lacey & Nadia Lauro, Dispositifs chorégraphiques, d’Alexandra Baudelot. Nadia Lauro ha dissenyat les escenografies i les “figures” per a obres de Latifa Laâbissi al llarg de més d’una dècada, i l’any 2016 totes dues van ser coautores de l’obra Pourvu qu’on ait l’ivresse. Altres creacions seves són la sèrie d’instal·lacions/performances Tu montesAs Atletas i I hear voices, i ha dissenyat ambients que s’han recreat en diverses localitzacions (museus, vestíbuls teatrals, galeries, parcs) a Europa, el Japó i Corea del Sud.

Idiorítmies és un programa de performances, laboratori i llenguatge que es desplega a partir del concepte de Roland Barthes d’«idiorítmia», una manera de reivindicar una convivència que no fos alienant davant de l’expansió del capitalisme. Des de l’experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d’«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l’altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l’art i l’ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.

Amb el suport de
Logo HKF
Logo Senatsverwaltung
Logo NPN
Logo BKM

L’actuació al MACBA de Barcelona compta amb el suport de la Nationales PERFORMANCE NETZ International Guest Performance Fund for Dance, finançada pel Comissionat de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern Federal alemany.

Consul et Meshie - Nadia Lauro

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto