Amb accent japonès: Osamu Tezuka

Programa

Dissabtes 23 i 30 de maig i 6 de juny de 2009 a les 17.30 h

23 de maig
Osamu Tezuka I
47 min (sense diàlegs)

Al llarg de la seva carrera cinematogràfica, des dels anys seixanta fins als vuitanta, Tezuka va crear una reduïda i exclusiva col·lecció de curtmetratges, més en la línea del que aleshores estaven fent els animadors independents a Europa i als Estats Units que no pas de les produccions comercials.

Paradoxalment, tot i que es tracta del creador d'una estètica japonesa per excel·lència, Tezuka va mirar cap a Occident, no sols per inspirar-se en la seva feina més personal, sinó per crear el seu estil peculiar. L'afició del seu pare pels dibuixos animats i les projeccions familiars li va permetre descobrir tant el treball dels germans Fleischer com els primers curts de Walt Disney i els seus personatges caricaturitzats, d'ulls grossos i moviments elàstics (Oswald the Rabbit, Mickey Mouse, Popeye o Betty Boop). Tots ells el van influir profundament en la creació dels seus propis protagonistes.

Els curts presentats tot seguit segueixen camins experimentals i s'acosten més als dissenys moderns de la UPA o als dibuixos estilitzats de Bruno Bozzetto que als temes i a l'estil que el van encimbellar.

Aru machi kado no monogatari (Contes del xamfrà). Yamamoto Eiichi i Sakamoto Yusaku, basat en un guió original d'Osamu Tezuka, 1962, 38 min

Es va filmar un any abans que la popular versió animada de Tetsuwan Atom (Astroboy), la primera sèrie japonesa de dibuixos animats de la història. En aquest primer curt de Tezuka, apareix un carrer on els dibuixos dels cartells cobren vida i es relacionen entre si. També el protagonitzen alguns veïns, com una nena, el seu osset de peluix i una colònia de ratolins. Es caracteritza per l'estranya barreja de llenguatge infantil i adult creat per un dels animadors de La serp blanca, Sakamoto Yusaku, i per Yamamoto Eiichi, el realitzador de Leo, emperador de la jungla (1997).

Jiga Zou (Autoretrat). Osamu Tezuka, 1988, 13 s

Osamu Tezuka transforma la seva cara en una màquina escurabutxaques. Es va cnvidar a dinou animadors de cinc països diferents a crear els seus autoretrats animats. El conjunt s'havia de projectar en festivals d'animació, i Tezuka va respondre a la crida amb el que seria la seva última obra independent.

Ningyo (Sirena). Osamu Tezuka, 1964, 8 min

Després d'obtenir un gran èxit amb la sèrie de televisió i els mangues d'Astroboy, Osamu Tezuka es dedica a Sirena, al marge de les exigències comercials. Creat per un equip de sis persones, Tezuka hi intervé treballant en la realització, l'animació i el disseny. Un jove pescador s'enamora d'una sirena, però en la societat repressiva en què viu no hi ha lloc per als somiadors. Dibuixos estilitzats per a una pel·lícula de gran sensibilitat amb música de Claude Debussy (Preludi a la migdiada d'un faune).

30 de maig
Osamu Tezuka II
Durada: 46 min (sense diàlegs)

Mori no densetsu (La llegenda del bosc). Osamu Tezuka, 1987, 30 min

Relat ecològic en dos actes amb música de Stravinsky. Un petit esquirol volador cau del niu. Sobreviu i s'enfronta a la bogeria destructiva de l'home. El bosc està amenaçat per la tala d'arbres i les excavadores, així que animals, elfs i fades miren de salvar-lo. Un relat de gran bellesa i actualitat, plantejat gràficament com un homenatge al món dels pioners de l'animació. Després d'una introducció de dibuixos en llapis (el muntatge li dóna el dinamisme), se succeiran els estils d'Émile Cohl (Fantasmagoria), Windsor McCay (Guertie la dinosaure), Otto Messmer (creador del gat Fèlix), els germans Fleischer (creadors de Popeye i Betty Boop), Walt Disney i la UPA. Els personatges i el bosc van canviant el seu estil mentre la història continua. Tezuka va fer aquesta obra quan ja estava malalt, conscient que possiblement seria la seva última pel·lícula.

Shizuku (La gota). Osamu Tezuka, 1965, 4 min

Després d'un fructífer viatge als Estats Units, on ven les sèries de televisió (Astroboy, El Rei Lleó) i coneix Walt Disney, Osamu Tezuka s'entrega amb entusiasme a la producció de dos llargmetratges basats en les sèries esmentades (així s'inicia la moda japonesa d'adaptar a la gran pantalla les sèries d'èxit de televisió) i a la realització d'una sèrie de 43 episodis, Space Patrol, a partir de dibuixos i titelles. D'aquesta època de gran creativitat en surten els dos curtmetratges Quadres d'una exposició i La gota.

Un nàufrag s'està morint de set i el seu desig més gran és poder beure la gota que penja d'un pal del seu rai. Una tragicomèdia sense paraules amb dibuixos molt estilitzats.

Onboro Filmu (Pel·lícula trencada). Osamu Tezuka, 1985, 6 min

Brillant exercici sobre l'essència del cinema i el seu suport, el cel·luloide. Es tracta d'un western en què no falten ni el vaquer ni la seva noia, però on els autèntics protagonistes són les ratlles, la brutícia de la pel·lícula, els reenquadraments i les esquerdes de la cinta. És una peça moderna i divertida tant per a la nova generació digital como per als que van créixer amb les sessions dobles de cinema.

Jumping (Saltant). Osamu Tezuka, 1984, 6 min

La pel·lícula mostra una càmera subjectiva subjectada a un personatge que comença a saltar i després no pot parar. Els curts creats durant els anys vuitanta es distingeixen per l'accent satíric, que no és aliè a Saltant. Amb aquesta pel·lícula, però, Tezuka vol oferir una lliçó de cinema en què destaca la importància del punt de vista. En aquests originals dibuixos animats hi podem reconèixer la influència d'autors com Bill Plympton i>Mutant Aliens, Idiots and Angels), que ha fet dels punts de vista desmesurats el segell d'autor.

6 juny
Tezuka revisitat
1 h 48 min (ve)

Els mangues de Tezuka han influït clarament en altres realitzadors. Tezuka Productions, fundada per Osamu Tezuka el 1977, va continuar portant la seva obra a la pantalla fins i tot després de la seva mort (Black Jack, 1996, Janguru Taitei Leo, 1997).

D'entre totes, destaca Metròpolis, una producció en què va participar Madhouse, basada en el manga del mateix títol. Metròpolis (editada a Espanya per Glénat) és una obra clau en la història del còmic japonès. La condició humana en un món tecnològic o les referències a la guerra freda són alguns dels temes recurrents en l'obra de Tezuka. Una obra de joventut en la qual ja s'endevinen les maneres d'un mestre.

Osamu Tezuka no Metoroporisu (Metròpolis d'Osamu Tezuka). Rintaro, 2002, 108 min
Llargmetratge en dibuixos animats i 3D basat en Metròpolis, un dels primers còmics de Tezuka.

El guió pren com a punt de partida, vagament, la pel·lícula Metròpolis (1927) de Fritz Lang. Tezuka presenta una ciutat futurista habitada per obrers (robots) i una classe dominant (humans) lliurada a l'oci. Un científic fa anys que treballa en una nena robot, un ésser perfecte d'aspecte angelical que ha de portar la pau a la megaurbs, en contra dels interessos d'un grup de polítics ambiciosos. A més de Tima, els protagonistes de la història són el nen Kenichi i el seu oncle Shunsaku Ban, investigador privat, contractat per endinsar-se en els estrats més baixos de la ciutat i resoldre el misteri de la nena robot.

Es tracta d'una peça de ciència-ficció amb escenaris i seqüències espectaculars, com l'hipnòtic Apocalipsi final, en què la ciutat es destrueix mentre sona un clàssic de Ray Charles.

Programa subjecte a canvis d'última hora