Amants imperfectes. Encreuaments, frecs, actituds entorn de Felix Gonzalez-Torres en el context espanyol La performance d’allò polític
“L’estètica gira entorn de la política; és la política mateixa”. Aquesta afirmació que va fer Felix Gonzalez-Torres es pot llegir en el catàleg de l’exposició retrospectiva que li va dedicar el CGAC el 1995, un recorregut integral per un treball que ja era parcialment conegut a Espanya, on l’artista havia exposat el 1991. Al final del 1992, Pepe Espaliú publicava a El País “Retrato de un artista desahuciado”, text en què manifestava una homosexualitat silenciada i parlava de la malaltia de la sida, que el va dur a la mort; Gonzalez-Torres va morir el 1996 a causa d’aquesta malaltia. Fins aleshores, en el context espanyol gairebé no hi havia referències a la possibilitat que un artista fos homosexual, i menys encara a la possibilitat lesbiana. Les estètiques no havien de veure’s esquitxades per les vivències “privades”, no s’empatitzava amb les abjeccions de la “anormalitat”. L’art havia d’aspirar a la universalitat i aquesta havia d’allunyar-se del fet particular, perquè allò personal no era estètic, però per Gonzalez-Torres, coneixedor dels feminismes, allò estètic era polític i personal.
Cabello/Carceller treballen conjuntament des del 1992. Formades en Belles Arts a Madrid, ciutat on treballen i viuen, actualment són professores a la Facultat de Belles Arts de Cuenca. La seva obra travessa diverses disciplines artístiques i busca qüestionar les formes hegemòniques de representació i oferir-hi alternatives crítiques. La construcció social de la identitat i les polítiques sexuals i de gènere es troben entre els seus temes d’interès. A través de projectes col·laboratius, incorporen veus minoritzades que mostren les paradoxes del sistema de producció liberal i el règim de vida que aquest sistema promou. La idea de relat i narració, el llenguatge, el pensament i l’arquitectura es posen al servei de la denúncia social.
Han participat a la Biennal de Venècia (2015), a la Biennal de Bucarest (2010) i a Global Feminism (Brooklyn Museum de Nova York, 2007). Entre les seves exposicions individuals destaquen les realitzades al MUAC de Ciutat de Mèxic (2019), al CA2M de Madrid (2017), a l’IVAM de València (2016) i a Matadero Madrid (2011). A més, han fet comissariat d’exposicions i són autores de diverses publicacions. La seva obra és present en col·leccions com les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, la Fundació ”la Caixa” de Barcelona, el Museu ARTIUM de Vitòria, el CAAM de Las Palmas de Gran Canaria o el MACBA de Barcelona, entre d’altres.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.
