Altres estètiques geopolítiques

Aspectes de l'art contemporani a les perifèries del sistema mundial
Curs d'art i cultura contemporanis

Aquesta nova edició del curs planteja una recerca sobre com la modernitat artística s'ha produït històricament de maneres no ortodoxes, lluny dels centres d'hegemonia cultural occidental. El concepte de perifèria és alhora geogràfic i polític, per tal com ret compte del repartiment espacial del poder mundial i de la seva articulació amb situacions de subordinació política, econòmica i cultural. "Perifèria" també té un sentit més genèric que al·ludeix a totes les formes de subordinació política i la seva crítica o superació des dels discursos generats per les minories i els grups subalterns. Aquesta idea de modernitats perifèriques, que parteix de la reflexió sobre la singularitat del que és local i la posició històricament subalterna de Barcelona enfront dels centres de modernitat del segle XX, és cabdal en el programa del MACBA i en l'articulació del discurs de la Col·lecció. També ha estat una concepció sobre la construcció de discursos crítics que ha animat edicions anteriors del curs.

L'interès per les perifèries respon també, i en sintonia amb el que hem dit abans, a la que ha de ser una de les línies de creixement futur importants de la Col·lecció. Aquests altres contextos suposen un escenari clau per a l'articulació d'una altra narrativa de la modernitat artística del segle XX i per reflexionar sobre el futur de l'art i la cultura en el capitalisme global.

El curs aborda un seguit de conceptes clau que s'interrelacionen de manera no jeràrquica: la constitució històrica dels mites culturals sobre l'indigenisme, el que és popular i el que és modern; la crítica postcolonial a l'oposició entre primer i tercer món i el concepte d'hibridesa com a resultat nou i imprevisible de la interacció de cultura dominant i cultura dominada; l'internacionalisme o la globalització de les avantguardes artístiques, en particular a partir dels anys seixanta; els contramodels de les economies informals i del Tercer Món enfront del paradigma liberal d'intercanvi i acumulació capitalista, regulat per l'Estat; el paper d'algunes grans metròpolis en la configuració de centres urbans amb un gran potencial cultural i que suposen alternatives a la centralitat hegemònica d'occident, com és el cas de Mèxic DF, São Paulo, el Caire, Ciutat del Cap o Xangai, entre d'altres.

El programa del curs s'articula en quatre parts. La primera aporta conceptes elementals de la teoria postcolonial; la segona se centra en la noció de perifèria i en alguns casos d'estudi específics; la tercera presenta alguns casos d'experiències de traducció i mediació cultural, i la quarta i última aborda el problema de l'exposició de fenòmens artístics no europeu en contextos occidentals institucionals.