Es diu que tenim més coneixements de galàxies llunyanes que no pas del fons dels oceans. Podríem dir una cosa semblant sobre la nostra relació amb el futur: el futur llunyà de vegades ens pot resultar més familiar que el present profund.

Estem envoltats per una pluralitat de possibilitats, una pluralitat expressiva i infinita. Una línia, com ens ensenyen les matemàtiques, no té necessàriament un final. És el futur que avança, o el passat que recula. Des d'una altra perspectiva, una línia es pot convertir en un punt fix, i en el punt d'unió per a una infinitat de línies, d’altres possibilitats. Una línia es pot transformar en una onada. Una onada, en un oceà. Buscar entre la sorra enmig de la foscor submarina apel·la a l'art.

Aquesta exposició, comissariada pel Raqs Media Collective, és com un jaciment en múltiples estrats que explora un concepte de futur en el qual dialoguen una miríada d'històries i geografies. D’aquesta manera es dona lloc a una pluralitat de possibilitats i indagacions que segueixen camins que s'entrellacen, s'entreteixeixen i exposen relacions entre objectes, sentiments i conceptes, alhora que tracen espais indeterminats entre ells.

Visita a càrrec de Hiuwai Chu, comissària del Macba.

John Gerrard: X. laevis (Spacelab), 2017

Programa

DIJOUS 22 DE NOVEMBRE, a les 18 h
Lloc:
Macba
Preu: gratuït

Més informació: amics [at] macba [dot] cat

Exposició

Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut