Christian Marclay. Composicions

Tot i que la producció de Marclay inclou vídeo, escultura, enregistrament sonor i performance, així com obres textuals, partitures musicals, collages i obra gràfica, aquesta exposició presentarà un seguit de les seves instal·lacions audiovisuals més recents, al costat d’una selecció de peces més primerenques. Entre les grans obres en vídeo que es podran veure, cal destacar l’extraordinària Video Quartet (2002), una composició audiovisual en quatre pantalles realitzada a partir de fragments de pel·lícules, i la instal·lació immersiva Surround Sounds (2014-2015), que constitueix potser el clímax de la seva investigació sobre l’onomatopeia. També cal esmentar diverses partitures gràfiques, com la projecció de diapositives Zoom Zoom (2007-2015) i Manga Scroll (2010), una partitura vocal enrotllada de 20 metres de longitud, així com la instal·lació interactiva Chalkboard (2010), que convida el públic a escriure en una pissarra amb un pentagrama a escala arquitectònica, una partitura que després és interpretada per músics en una sèrie de concerts organitzats durant l’exposició.

L’exposició aborda la vessant compositiva de Marclay a través dels seus vincles amb la cultura popular i els mitjans de comunicació de masses, així com l’exploració que du a terme de les tecnologies tradicionals i digitals i les seves qualitats materials. En aquest sentit, la mostra se centrarà en la manera de compondre l’artista, que fa un ús interdisciplinari de l’apropiació, el muntatge, el remixing i la improvisació, pràctiques que en si mateixes excedeixen els límits entre el camp experimental i el popular.

D’una banda, l’obra de Marclay es pot situar en relació amb l’avantguarda i les tradicions experimentals a través dels llegats estètics del dadaisme, Marcel Duchamp, Jean Tinguely, John Cage, Fluxus i el happening; i de l’altra, es vincula amb la cultura popular a través de la seva implicació en manifestacions com el punk rock, els còmics, les fanzines, el cinema i aspectes diversos de les subcultures underground. Malgrat que Marclay s’ha interessat per algunes figures rellevants de les avantguardes històriques com Edvard Munch o Duchamp, també ha establert un diàleg amb artistes contemporanis dels diversos àmbits que ha travessat amb la seva obra, com el director de cinema Bruce Conner, l’artista de performance Laurie Anderson i el músic John Zorn, així com la banda Sonic Youth, entre molts d’altres. Al començament de la seva carrera va treballar en el camp de la performance experimental, on va tenir un paper destacat en el desenvolupament del turntablisme (l’ús de taules de discos o plats giradiscos per crear composicions, especialment a partir de mescles i manipulació del so) i la seva relació amb la plunderfonia (que indica el potencial compositiu del collage i/o sampling sonor); Marclay va arribar a ser-ne un practicant destacat.

El fet que l’exposició es presenti al MACBA de Barcelona també és significatiu perquè la ciutat té forts vincles amb el món de la música experimental. El mateix Marclay coneix bé Barcelona per les seves experiències en l’escena musical, i aquest paisatge musical també es reflectirà en l’exposició a través d’un programa de performances.