Tacita Dean
L'obra de Tacita Dean (Canterbury, 1965) està composta principalment per pel·lícules de 16 mmm i peces sonores en les quals el procés de treball, l'esdevenir temporal, l'atzar i les coincidències adquireixen un paper fonamental. Dean va començar la seva carrera artística com a pintora, però a principis dels anys noranta va descobrir les possibilitats poètiques i narratives del cinema. En un moment en què la majoria dels seus col·legues recorrien al vídeo, ella va apostar pel format de 16 mm, que li permetia treballar d'una manera més física, en contacte directe amb el cel·luloide, amb les seves textures i els seus particulars tempos narratius.
Dean rescata moments oblidats de la història, objectes que han perdut la funció o espais mancats de la seva antiga simbologia i ens els retorna carregats de nous significats. Les seves pel•lícules mantenen una estructura narrativa, ja que es desenvolupen entorn d'un esdeveniment que l'artista segueix de principi a fi. Per això, l'espectador que en vulgui captar íntegrament el sentit s’ha d’estar davant la pantalla mentre duri el relat.
Aquesta exposició del MACBA va mostrar una tria d'obres produïdes entre 1995 i 2000, entre les quals hi havia treballs fílmics, dues obres sonores –una de les quals, Jukebox, va ser concebuda especialment per a l'ocasió– i també dibuixos i fotografies.
