Procés sònic

Procés sònic. Una nova geografia dels sons s’acostava a la creació musical electrònica dels últims deu anys i la seva hibridació amb les arts visuals.

Des dels anys setanta, el caràcter processual i performatiu, propi de la música, ha anat guanyant protagonisme en les pràctiques artístiques. No ha de fer estrany, doncs, que el factor sonor s'hagi anat incorporant d’una manera espontània a les arts visuals i hagi contribuït a redefinir nous públics i mètodes de treball, així com sistemes alternatius de distribució i exhibició de les obres d'art.

Procés sònic es va articular en tres àmbits diferenciats. Un primer escenari el constituïa l'exposició en si mateixa, que abordava la relació entre imatge i so electrònic a partir de vuit instal·lacions audiovisuals muntades específicament per a l'ocasió per Doug Aitken, Mathieu Briand, Coldcut, Flow Motion, Renée Green, Rupert Huber i Richard Dorfmeister (TOSCA), Mike Kelley, Gabriel Orozco, Scanner i David Shea.

El segon àmbit el formava una base de dades consultable a la instal•lació de Martí Guixé Square / MPTree, que feia de sala de documentació prèvia a l'exposició.
I, finalment, un lloc web que funcionava com a espai públic, de relacions no lineals que creixien exponencialment i desdibuixaven qualsevol geografia estètica preconcebuda.