al
Paola Yacoub (Beirut, 1966) i Michel Lasserre (Auch, França, 1947) treballen junts des de 1996. Arquitectes de formació, els seus treballs parteixen de l'estudi dels territoris i analitzen les seves implicacions històriques, polítiques, estètiques i emocionals. Yacoub i Lasserre documenten les seves incursions en l'espai amb fotografies, vídeos, enregistraments sonors, mapes i textos, que després editen en uns muntatges audiovisuals molt dinàmics. Les seves investigacions s'han centrat especialment en els territoris del Líban.
O.V. va ser un format d'emissió setmanal que s'oferia com a contramodel dels noticiaris oficials. Els programes, de vuit minuts de durada aproximada, es projectaven simultàniament en institucions culturals de diversos llocs del món.

El MACBA renova la seva atenció envers les obres d’art i els projectes duts a terme específicament amb mitjans digitals, a fi d’acostar les realitats de la creació contemporània, d’una banda, i la realitat física i cultural del museu, de l’altra. En aquesta línia el MACBA presenta el projecte O.V. [Original version] de Paola Yacoub i Michel Lasserre.

O.V. és un format editorial que explora les relacions actuals entre les imatges, els territoris i l’actualitat. El projecte consisteix en un seguit de programes setmanals formats per muntatges d’imatges fixes d’arquitectures i entorns urbans triades com a rèplica a les notícies internacionals de cada setmana. Els programes O.V., d’una durada aproximada de vuit minuts, es projecten simultàniament en quinze institucions artístiques, museus i centres d’art d’arreu del món, concretament d’Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Suïssa, Corea del Sud, Sud-àfrica i els Estats Units. Els nous programes es presenten al públic cada dijous a les 19.00 h i en un espai específic del MACBA.

Una pàgina web (www.ovhost.org) permetrà accedir lliurement a les eines de muntatge dels programes, com també a l’arxiu del projecte.

O.V. es basa en el format de l’edició setmanal (setmanaris), i metamorfoseja la pantalla de l’ordinador o del televisor en pàgines d’una publicació en què la lentitud, la convivència d’imatges i textos i el silenci visual distancien l’ús dels mitjans digitals de les estètiques del videojoc o dels efectes espacials. O.V. contrasta l’objectivitat de les notícies transmeses pels mitjans de comunicació amb la subjectivitat dels artistes que “editen” l’obra i la contraposen a les reaccions personals dels diferents públics (simultanis en diverses parts del món) amb la finalitat de crear un arxiu de lectures intercalades.