Món visible
Peter Fischli (Zuric, 1952) i David Weiss (Zuric, 1946) van començar a treballar junts el 1979. L'exposició que el MACBA els va dedicar l’any 2000 presentava una tria d’algunes de les obres fruit d’aquella col·laboració artística. Mitjançant tècniques tan diverses com el vídeo, el cinema, la fotografia, l'escultura i la instal·lació, l’obra de Fischli & Weiss proposa una revisió de les nostres dinàmiques de percepció de la realitat quotidiana, a través de la distorsió de l'element temporal. En un món accelerat i saturat d'imatges i informació, les seves representacions detallades, pausades i en temps real, ens permeten aturar-nos en el camí, alhora que ens confronten amb la impossibilitat d'abastar l'obra (i el món) en la seva totalitat.
La peça Visible World (2009), que donava títol a l'exposició, es componia de catorze taules de llum sobre les quals s'havien distribuït 2.800 diapositives fetes pels artistes durant els seus viatges arreu del món. El resultat oferia una lectura personal de la idea d'atles –o, més ben dit, d’antiatles– com a procés de documentació dels fets, llocs i coneixements de la vida quotidiana.
Els dotze monitors que formaven la videoinstal•lació Sense títol (1995) projectaven 96 hores dels enregistraments en vídeo de Fischli & Weiss durant els seus habituals passejos per Zuric. Així, la realitat ordinària i aparentment anodina conquistava terrenys reservats a la ficció i el misteri.
Món visible mostrava una selecció de les obres realitzades pels artistes suïssos Peter Fischli (Zuric, 1952) i David Weiss (Zuric, 1946) des que van començar a col·laborar junts ara fa vint anys. Utilitzant tècniques tan diverses com el vídeo, el cinema, la fotografia o l'escultura, la seva obra constitueix una revisió de la percepció de la realitat quotidiana que distorsiona l'ús de l'element més valuós de la vida moderna: el temps. Centrant-se en els esdeveniments més corrents de la vida de cada dia i invertint el temps en representacions de la quotidianitat, posen fre a la celeritat de la vida moderna.
L'obra dels artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss evoca una revisió de la percepció de la realitat quotidiana. Treballant en un ampli llenguatge artístic que conté tant tocs d'humor com de drama, els artistes revelen aspectes del dia a dia d'una manera extraordinària. En un món de canvis i de presses, els seus actes, escenificats en temps real i en directe, semblen un antídot, un remei per salvar quelcom que d'altra manera es quedaria perdut en la velocitat de la vida moderna: l'atenció pel pas tranquil d'allò ordinari. Les representacions narratives de Peter Fischli i David Weiss descobreixen i analitzen elements de la nostra existència diària d'una forma que xoca i desconcerta.
Aquesta exposició constitueix la primera presentació d'un nou treball de Peter Fischli i David Weiss, que és una elaboració de la recerca continuada dels artistes al voltant de les nocions de lloc i documentació en relació a l'ordinari. El resultat és una lectura personal de la idea d'atlas o enciclopèdia, com a recull de fets de la vida i els coneixements de l‘home. Però la seva versió es llegeix més aviat com un anti-atlas, ja que en aquesta nova obra els punts focals són els oposats que en un atlas genèric, qüestionant-se el valor d'aquest tipus de col·leccions en un món on la velocitat i el canvi són crucials.
A més, per a l'exposició en el MACBA, s'ha fet una selecció de treballs més antics com a contraposició a l'obra nova. Entre aquestes obres, hi ha una sèrie de fotografies en doble exposició, centrades en els processos de lent desenvolupament en la vida de les plantes, les flors i els bolets. També es presenta una selecció dels Reisevideos, uns vídeos de llarga durada gravats en temps real mentre els artistes passejaven o anaven en cotxe per la seva ciutat, Zuric. En aquests vídeos es juga amb les expectatives del públic, ja que en general són massa llargs per a ser vistos durant les hores d'obertura del museu, i fan que l'espectador s'esperi per veure "el moment" en el vídeo en el qual passa alguna cosa, o es pregunti si ja ha passat aquest moment, sobre si s'han "perdut" alguna cosa. Però de fet, no hi ha la possibilitat de "perdre's" alguna cosa en aquests vídeos: en tot cas, tenen la capacitat de fer reflexionar a l'espectador sobre la particularitat del moment més vulgar, de fer-nos mirar a la realitat d'una manera nova. Tot amagant una gran porció de la realitat en la durada dels vídeos, la banalitat de la cultura quotidiana es torna misteriosa, mentre que el misteri s'ha diluït en banalitat.
Comissaris: Roland Groenenboom i Manuel J. Borja-Villel.
Itineràncies
16 JUNY - 11 SET. 2000 Sales del museu
07 JUNY - 07 OCT. 2001 Fundação Serralves
