al

"Em fascina el modernisme. Els seus principis elementals van néixer de la voluntat generalitzada de crear una societat més igualitària, tot i que va estar, i ho és encara, dominat políticament per sistemes opressors, ja fos el colonialisme a l'antiga o el poder econòmic del neocolonialisme global." Aquesta declaració de l'artista Ângela Ferreira sintetitza perfectament l'esperit de l'exposició Modernologies. Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme.

Ferreira formava part de la llista de trenta artistes seleccionats per la comissària Sabine Breitwieser per al projecte. S'hi analitzava l'interès creixent d'una nova generació de creadors contemporanis per investigar el llegat de la modernitat i el modernisme com a gran projecte utòpic vinculat al benestar, a la igualtat i al progrés, però també a certs processos de domini i d'opressió colonial.

L'exposició estava estructurada en tres grans blocs que dialogaven entre si: la producció de l'espai, dedicat al paper de l'arquitectura com a promesa de transformació social; l'aspiració a un llenguatge universal, vinculat a una voluntat d'autonomia artística que es tradueix en l'abstracció; i les polítiques del display, com a reflexió sobre les maneres en què es concep i es transmet el fet expositiu i la implicació dels artistes.

Aquest projecte analitza la modernitat com un moviment sociopolític molt prometedor que perseguia la creació d'un llenguatge universal sobre la base de la industrialització i la tecnologia, els principis dels drets humans i la democràcia, el dret a l'autodeterminació, el principi de l'educació per a tots, la secularització i la filosofia de la Il·lustració, i, sobretot, a partir del concepte subjacent del progrés i el desenvolupament continu. Per això, l'art ja no estava en connexió directa i funcional amb els antics clients, l'Església i l'aristocràcia, sinó que es lliurava a la ideologia de l'autonomia. Així, doncs, com a part d'aquest moviment, es va exigir als artistes que no només descrivissin la vida moderna d'una forma adequada, sinó també amb continguts anàlegs, amb l'objectiu de reflectir el potencial utòpic de la modernitat, però també els vessants destructiu i regressiu de la revolució i l'agitació. El modernisme intentava representar les experiències i les repercussions de la modernitat d'una forma artística –i a l'hora d'endegar aquest projecte, ja es considerava gairebé postmodern.

Aquestes promeses d'un món millor i més bell s'enfronten a les opinions que problematitzen la noció i la categoria de la modernitat, establint una crítica fonamental sobre la seva retòrica i condicions. Segons Walter Mignolo en la seva creació del «costat amagat i més fosc» d'aquesta «narrativa europea», els projectes imperials occidentals, i especialment l'expansió colonial, no han pres la modernitat com a condició prèvia, sinó que n'han estat part constituent. Jacques Rancière reclama un «règim estètic de l'art», la «indiferència» imperant del qual es remunta al principi democràtic d'una exigència radical d'igualtat. Per la seva banda, Bruno Latour afirma que nosaltres «mai no hem estat moderns», perquè mai no s'ha superat la dicotomia estricta de la modernitat entre la naturalesa i la societat.

És indiscutible que la modernitat és un topos popular d'anàlisis i reflexions amb una naturalesa generalment controvertida. També s'han escrit moltes teories sobre l'inici i la fi de la modernitat, la qual cosa indica un canvi radical en totes les esferes de la vida. Si bé es poden identificar les primeres formulacions sobre la «vida moderna» durant el romanticisme, sobretot en la literatura, és durant la Revolució Francesa, i en la primera exposició pública d'una tela amb motiu del funeral de l'assassinat Marat a París, que són considerades esdeveniments crucials en el desenvolupament de la modernitat, tant en termes polítics com estètics (T. J. Clark). L'aparició dels règims totalitaris a Europa, en particular d'Alemanya sota el règim nacionalsocialista i l'Holocaust, marca l'ocàs de la modernitat en un sentit individual, social i també polític. El teòric d'arquitectura Charles Jencks va determinar amb una gran precisió la data exacta de la «mort de l'arquitectura moderna»: el 15 de juliol de 1972, a les 15.32 h. En aquest moment, els blocs d'habitatges Pruitt-Igoe de St. Louis eren dinamitats i amb això s'admetia, per dir-ho d'alguna manera, la fi de la modernitat, alhora que es creava un espai literal per al «llenguatge de la postmodernitat». La no-sincronització i les diferències en la definició de modernitat en termes d'època moderna, estil i societat, com a model de producció en relació amb el que hem après dels estudis postcolonials, ens porten darrerament a coincidir a l'hora de parlar sobre «moltes modernitats».

Davant el retorn d'un pensament reaccionari en la societat i la política, d'una funcionalitat renovada de l'art ara a les mans dels estrategs de mercat dels consorcis universals –els quals, amb el seu imperialisme econòmic, releguen els països desafavorits econòmicament a un estat premodern–, com també del paper predominant que el mercat de l'art ha adoptat avui dia, no sembla casual que una jove generació d'artistes plasmi, cada cop més, en les seves obres el llegat i les promeses de la modernitat i el modernisme, i fins i tot el fracàs de la utopia, i busqui possibles formes d'autorealització.

L'objectiu de l'exposició Modernologies és explicar el lloc que ocupa la recerca artística i discutir sobre contribucions concretes a les temàtiques centrals sorgides després de vint o trenta anys d'una controvèrsia, revifada intensament una vegada i una altra, sobre l'herència de la modernitat i del modernisme respecte del contingut i la forma, i, en certa manera, sobre la crítica parcialment sòlida a aquesta categoria i als continguts que s'hi associen. No obstant això, en aquest projecte no es parla a favor d'un «nou formalisme» ni tampoc d'un «retorn a l'abstracció». L'objectiu no és per se la revelació de «modernismes desconeguts» en països on als protagonistes se'ls havia assignat un paper fins ara marginal amb referència a aquesta temàtica. Més aviat es tracta d'un atac fonamental que qüestiona les condicions i els límits de la modernitat i el modernisme, i revelarà noves interpretacions. Quina és la relació dels artistes amb les promeses i les formes de la modernitat i de quina manera pot aquesta època històrica reflectir-se d'una forma crítica en les obres d'art o fins i tot sotmetre's a una nova avaluació? No s'hauria de deixar de banda, a la vegada, l'ambivalència d'aquesta exposició, que tracta paradoxalment sobre un projecte que, difícilment com cap altre, està vinculat al fracàs.

«Modernologies» intenta condicionar alguns dels plantejaments centrals d'aquesta recerca artística i per això es concentra en el present, amb la qual cosa el punt de partida és sempre la perspectiva dels artistes sobre aquest tema. En l'exposició es poden contemplar obres d'artistes com Armando Andrade Tudela, Anna Artaker, Alice Creischer / Andreas Siekmann, Domènec, Katja Eydel, Ângela Ferreira, Andrea Fraser, Isa Genzken, Dan Graham i Robin Hurst, Tom Holert / Claudia Honecker, Marine Hugonnier, IRWIN, Runa Islam, Klub Zwei (Simone Bader / Jo Schmeiser), John Knight, Labor k3000 (Peter Spillmann / Michael Vögeli / Marion von Osten), Louise Lawler, David Maljkovic, Dorit Margreiter, Gordon Matta-Clark, Gustav Metzger, Christian Philipp Müller, Henrik Olesen, Paulina Olowsa, Falke Pisano, Mathias Poledna, Florian Pumhösl, Martha Rosler, Stephen Willats i Christopher Williams.
Per a l'exposició s'ha presentat una publicació del mateix nom amb múltiples il·lustracions i textos de Sabine Breitwieser, Cornelia Klinger i Walter Mignolo, així com dels artistes als quals donaran veu amb breus entrevistes dirigides per Sabine Breitwieser i André Rottmann.

Comissària: Sabine Breitwieser
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Patrocinador de comunicació:
Logo La Vanguardia - fons blau 2020
Gif_50x10
Patrocinador:
bm:ukk
Amb el suport de:
iCat fm
Ambaixada Àustria
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sumarroca

Itineràncies

13 FEB. - 05 ABR. 2010 Museum of Modern Art, Warsaw


Continguts relacionats

Activitats

Àudios

The Politics of Display and the Rewriting of the History of Modernism
The Politics of Display and the Rewriting of the History of Modernism
The Politics of Display and the Rewriting of the History of Modernism
The Project of Universal Language vs. Corporate Identity and Branding
The Project of Universal Language vs. Corporate Identity and Branding
The Project of Universal Language vs. Corporate Identity and Branding
The Production of Space and (De)colonisation
The Production of Space and (De)colonisation
The Production of Space and (De)colonisation
Visita guiada a càrrec de Teresa Grandas, coordinadora d'exposicions, per als Amics del MACBA
The Politics of Display and the Rewriting of the History of Modernism
The Project of Universal Language vs. Corporate Identity and Branding
The Production of Space and (De)colonisation
The Project of Universal Language vs. Corporate Identity and Branding
The Politics of Display and the Rewriting of the History of Modernism
The Politics of Display and the Rewriting of the History of Modernism
The Project of Universal Language vs. Corporate Identity and Branding
The Production of Space and (De)colonisation
Son[i]a #87.
01.10.2009

Publicacions