Màscara i mirall
Com va apuntar Claude Lévi-Strauss: «La màscara nega tant com afirma». Té l'estranya capacitat de fer visible l'invisible (els desitjos de ser), alhora que nega l'evidència existent. També els miralls juguen amb la realitat, la inverteixen sense alterar-la en aparença. Des del seu component lúdic, màscares i miralls són elements clarificadors per a la investigació sobre la identitat de les persones. La màscara descobreix cobrint, i el reflex del fons del mirall amaga els secrets de la realitat aparent.
L'exposició Màscara i mirall proposava un ball de màscares a partir de la producció de deu artistes contemporànies que treballen fotografiant cossos per indagar en el concepte d’identitat, ja sigui cultural, sexual, social o racial.
Les artistes participants van ser Sophie Calle, Núria Canal, Sinjar Dillenkofer, Friedl Kubelka, Shirin Neshat, Orlan, Sandra Semchuk, Cindy Sherman, Annie Sprinkle i Christine Webster.
La fotografia com a eina utilitzada per investigar sobre les diferents maneres d'autorepresentació femenina al món contemporani. Es tracta d'una exposició col.lectiva co-produïda pel MACBA amb el Festival de Fotografia d'Arles (França). Els artistes participants són Sophie Calle, Nuria Canal, Sinje Dillenkofer, Friedl Kubelka-Bondy, Shirin Neshat, Orlan, Sandra Semchuk, Cindy Sherman, Annie Sprinkle i Christine Webster.
Exposició organitzada per Les Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles, Arles, i co-produïda amb el MACBA, Barcelona.
Comissària: Anatxu Zabalbeascoa
