al

Després de viure dos anys a París, on havia construït el Pavelló de la República per a l'Exposició Internacional de 1937, Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983) decideix exiliar-se a Nova York. Hi arriba a l'estiu de 1939 i coincideix amb molts altres arquitectes i artistes europeus, que es veuen obligats a abandonar el continent durant la Segona Guerra Mundial. L'obra i els escrits de Sert d'aquest període reflecteixen la confluència convulsa entre la cultura europea i la nord-americana, amb el rerefons del conflicte bèl·lic.

L'exposició del MACBA estudiava aquest període nord-americà (1939-1957) fent especial èmfasi en el paper clau que va assumir Sert en la reformulació de l'arquitectura moderna durant l'etapa de la postguerra, i posant de manifest la difícil trobada entre l'arquitectura europea dels CIAM i la pròpia tradició nord-americana.
S’hi van mostrar dibuixos i esbossos originals –molts dels quals s'exposaven per primera vegada–, així com un extens repertori de documents fotogràfics. Per il·lustrar la col·laboració de Sert amb altres artistes s’hi van incloure olis, baix relleus i escultures d'Alexander Calder, Fernand Léger, Hans Hofmann i Constantino Nivola. També s’hi van projectar les pel·lícules 8x8 (1957) i Dadascope (1961), realitzades per Hans Richter en col·laboració amb Calder, Jean Cocteau, Marcel Duchamp, Max Ernst, Friedrich Kiesler i Sert.