![Gordon Matta Clark "Splitting 2 [Documentació de l'acció "Splitting" realitzada el 1974 a Nova Jersey, Estats Units]", 1977](https://img.macba.cat/public/styles/header_extralarge/public/uploads/20111102/4152_770x566.jpg?h=ec194a2a&itok=Fc9GaqQd)
Gordon Matta-Clark 1969-1978 Reorganització de l'estructura mitjançant el dibuix
Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978), fill del pintor surrealista xilè Roberto Matta, es va donar a conèixer amb els «Cuttings» (transformacions d'edificis mitjançant talls o extraccions de fragments) i va desenvolupar una significativa producció de dibuixos durant la seva breu però intensa trajectòria.
L'exposició que el MACBA li va dedicar el 1998 va ser la primera gran retrospectiva dels seus dibuixos i va comptar amb més de set-centes obres. S’hi van poder veure esbossos per a projectes arquitectònics, molts dels quals tenien un contingut visionari; dibuixos «retallats», en què explorava el «tall» com a tècnica gràfica; i els «Photoglyphs», seqüències fotogràfiques de grafits als trens de Nova York. L'exposició es va acompanyar d'una petita retrospectiva del conjunt de la seva obra que abordava críticament qüestions relacionades amb l'arquitectura, l'urbanisme, l'activisme cultural o els mateixos fonaments de la definició històrica d'artista i d'obra d'art. Un extens programa de les seves pel·lícules experimentals completava el projecte.
Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978), fill del pintor surrealista xilè Roberto Matta, es va donar a conèixer amb els seus "Cuttings" (transformacions d'edificis mitjjançant talls o extraccions de fragments d'edificis), i va desenvolupar una important producció de dibuixos durant la seva breu però intensa trajectòria. Integren aquesta exposició tant esbossos per a projectes arquitectònics, com visionàries propostes, els dibuixos "tallats" en els quals explorava el "tall" com a tècnica de dibuix, o els "Photoglyphs" (seqüències fotogràfiques de graffitis en els trens de Nova York). Per tal d'aprofundir en el coneixement de la seva obra la mostra s'acompanya d'una "mini-retrospectiva" del conjunt del seu treball que aborda críticament qüestions relacionades amb l'arquitectura, l'urbanisme, l'activisme cultural o els propis fonaments de la definició històrica d'artista i d'obra d'art. Un extens programa de les seves pel·lícules experimental completa la presentació de l'obra d'un dels més importants artistes conceptuals de la segona meitat del segle XX interessats per revisar la noció d'utopia.
Comissària: Sabine Breitwieser (EA Generali Foundation de Viena)
