Francis Alÿs A peu des de l'estudi
“El passeig no és un mitjà, sinó una actitud. És un espai propici per inspirar-se, desenvolupar propostes i, a més, és molt accessible”, confessava Francis Alÿs (Anvers, Bèlgica, 1959) en la presentació de l’exposició que el MACBA li va dedicar el 2005.
En la més pura tradició del passejant o flâneur baudelerià, Alÿs utilitza el passeig com a eina principal del procés creatiu. Els seus recorreguts pel centre de la Ciutat de Mèxic, on l’artista resideix des dels anys vuitanta, han propiciat moltes reflexions, trobades, anècdotes i fabulacions que, al seu torn, s’han materialitzat en projectes artístics –molts d’ells de caràcter efímer– especialment il·lustratius de les contradiccions antropològiques, polítiques i socials inherents a l’anomenat entorn urbà.
L’exposició A peu des de l’estudi va incloure una àmplia selecció d’obres del 1995 ençà, entre les quals hi havia instal·lacions, vídeos, pintures, escultures, dibuixos, fotografies, projeccions de diapositives i documentació.
Francis Alÿs (Bèlgica, 1959), arquitecte de formació, resideix a Ciutat de Mèxic des dels anys vuitanta. Les seves passejades per aquesta ciutat, les converses que hi ha escoltat i les històries que relaten els seus recorreguts constitueixen la font principal de la seva activitat, que es desenvolupa en contextos urbans i utilitza el fet de caminar com a part del seu procés creatiu. Els seus projectes, que amb freqüència tenen un caràcter efímer, exploren l’espai antropològic, la realitat social i política de la megalòpoli a través de les seves narracions de faules, anècdotes i situacions atzaroses vistes i viscudes al llarg de les seves passejades pels carrers de Mèxic DF. Alÿs obté de la ciutat, del seu entorn físic i humà immediat, continguts i materials per fer els seus dibuixos, pintures, vídeos, fotografies i diapositives, tècniques i suports que utilitza simultàniament.
Aquesta exposició reunirà una selecció d’obres inspirades pel seu entorn social i urbà immediat, concretament pel Zócalo, la plaça major de Ciutat de Mèxic, que es troba a escassos metres del seu estudi.
La Ciutat de Mèxic t’obliga a reaccionar constantment a la seva realitat, t’exigeix que resituïs la teva presència tota l’estona, que et reubiquis amb relació a aquesta entitat urbana inacceptable. Això és precisament el que veig que passa al meu barri cada dia, amb totes aquestes persones que s’inventen a si mateixes una vegada i una altra; persones que un dia senten la necessitat de construir una personalitat, una identitat, per trobar el seu lloc en el caos urbà. Per exemple, al Zócalo hi ha un home d’uns quaranta anys que es dedica a vigilar la plaça netejant els forats que queden entre les llambordes de terra amb un filferro en forma de ganxo per un extrem i en forma de cercle, com si fos una nansa, per l’altre. És la seva manera d’estar-hi, de justificar la seva permanència en aquell lloc. Aquest és el tipus de persones que acostumen a inspirar-me, que es converteixen en pretext –a la vegada cruel i poètic– per a una sèrie d’obres.
“La Cour des Miracles”, Francis Alÿs en conversa amb Corinne Diserens, Ciutat de Mèxic, 25 de maig del 2004.
Comissaris: Gijs van Tuyl/Annelie Lütgens (Kunstmuseum Wolfsburg), Bartomeu Marí (MACBA)
Producció: Kunstmuseum Wolfsburg, en col·laboració amb el MACBA
Artista
Francis Alÿs
Itineràncies
27 MAIG - 29 AGO. 2005 Sales del museu
04 SET. - 28 NOV. 2004 Kunstmuseum Wolfsburg, Alemanya
08 GEN. - 28 MARÇ 2005 Musée de Beaux Arts de Nantes
