al

Com en altres presentacions del fons del Museu, aquesta mostra va recórrer una seqüència cronològica per la segona meitat del segle XX, focalitzant l’interès en determinats moments del transcurs d’aquesta època.

La mostra s’iniciava amb la revista Dau al Set i les obres d’alguns dels membres del grup del mateix nom, els projectes de Hans Hofmann per a Chimbote (Mèxic) i els mòbils d’Alexander Calder. L’informalisme europeu estava exemplificat amb obres d’Antoni Tàpies, Antonio Saura, Lucio Fontana o Jean Dubuffet. La reacció neo-dadà i altres comportaments afins estaven representats per mitjà d’obres de Robert Rauschenberg, Dieter Roth i Piero Manzoni; també els posicionaments internacionals previs al conceptualisme s’hi van mostrar amb obres de Bruce Nauman, Gerhard Richter, Francesc Torres i Antoni Llena. L’art conceptual català hi era present d’una forma destacada amb les obres del Grup de Treball, Francesc Abad, Àngels Ribé, Fina Miralles i Jordi Cerdà.

El retorn a la figuració pictòrica i fotogràfica dels anys vuitanta es va exemplificar amb les pintures d’Anselm Kiefer, A. R. Penck i Jean-Michel Basquiat, així com amb les fotografies de Craigie Horsfield, Jean-Marc Bustamante i Jeff Wall, entre d’altres. Les obres de Pep Agut i Jordi Colomer, amb la seva inequívoca referència a la contemporaneïtat, tancaven el recorregut de l’exposició.

Introduïda als anys seixanta, la incorporació dels objectes i els materials més diversos a la superfície de la pintura es va exemplificar en aquesta exposició amb obres d’Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart i amb l’obra Sorra blanca i jersei (1970) d’Antoni Tàpies, que incorpora una peça de vestir al llenç. El nouveau réalisme de Raymond Hains, l’obra de Cy Twombly o les noves actituds d’artistes com Marcel Broodthaers o Piero Manzoni reflectien una de les transformacions més profundes que ha experimentat l’obra d’art i la seva concepció al llarg del segle XX. En una altra línia, i recollint algunes de les preocupacions característiques del conceptualisme, es van presentar obres de Hans Haacke, Muntadas i altres artistes conceptuals catalans.

L’art dels anys vuitanta hi era present amb les “fotografies-tableau” de Craigie Horsfield, John Coplans, Suzanne Lafont i Dan Graham, així com amb les pintures de Miquel Barceló, A. R. Penck i Jean-Michel Basquiat.

Entre els treballs més recents, es van exposar les obres Rear, 304 E 25th Ave., May 20, 1997, 1.14 & 1.17 p.m. 1997 (1997) de Jeff Wall, i Los síntomas son palabras atrapadas en el cuerpo (2000) de Pep Agut.