al

La Col·lecció Prinzhorn. Traces sobre el bloc màgic va presentar una tria de més de dos-cents dibuixos i quaderns realitzats per pacients de centres psiquiàtrics entre 1890 i 1920. La col·lecció rep el nom del psiquiatre i historiador de l'art Hans Prinzhorn (Hemer, Alemanya, 1886 - Munic, Alemanya, 1933), el qual, al començament dels anys vint, va tenir la iniciativa de reunir els dibuixos dels seus pacients i dels d'altres institucions mèdiques amb l'objectiu d'estudiar les capacitats terapèutiques de l'ocupació creativa, així com el valor estètic d'aquestes creacions.

Única per les seves dimensions –inclou més de cinc mil obres procedents d’arreu d’Europa– la col·lecció és pionera en les seves intencions, ja que representa la conjunció entre l'interès científic i l'artístic envers la creativitat d'un sector de la societat tradicionalment exclòs a causa de la seva malaltia mental. Aquesta exclusió va seduir molts artistes d'avantguarda, que aleshores assajaven estratègies per transgredir els llenguatges formals existents, a través de l'exploració dels actes creatius espontanis i del paper de l'inconscient. En aquest sentit, la Col•lecció Prinzhorn va exercir una influència particular sobre l'obra de Max Ernst i la dels surrealistes i, més endavant, sobre la de Jean Dubuffet, en el desenvolupament del concepte d'art brut, i la dels expressionistes abstractes.

Aquesta exposició presentava una selecció d´aproximadament dos-cents dibuixos i llibres, realitzats per pacients de centres psiquiàtrics entre el 1890 i el 1920, que formen part de la llegendària col·lecció creada als inicis dels anys vint per iniciativa de Hans Prinzhorn (1886-1933), psiquiatra i historiador de l´art de la Universitat de Heidelberg, Alemanya. La selecció representava més de cinquanta artistes anònims i constituïa la crònica visual del seus sofriments respectius en l´intent de combinar l´existència personal interior amb les exigències de l´entorn social i cultural. El doctor Prinzhorn és reconegut com un dels pioners de l´estudi i de l´aplicació pràctica de nous mètodes terapèutics que potencien les possibilitats individuals d´ocupació creativa, i reconeix la riquesa estètica d´obres com les que ara presentem per primera vegada al nostre país. Autor de diversos tractats sobre la matèria, l´any 1922 va escriure el clàssic i influent assaig acadèmic La producció d´imatges dels malalts mentals i va contribuir a la comprensió social de persones que, tradicionalment, pateixen exclusió social i aïllament degut a la malaltia mental.