Blinky Palermo

“Viu de pressa, mor jove i deixa un cadàver bonic”, li deia John Dereck a Allene Roberts a la pel·lícula de Nicholas Ray Truqueu a qualsevol porta (1949). Una frase que es pot associar a la figura de Blinky Palermo (Leipzig, Alemanya, 1943 - Kurumba, Illes Maldives, 1977). La seva intensa biografia, la seva mort prematura, i també les seves profundes aportacions a la renovació del camp pictòric durant les dècades dels seixanta i setanta, el van convertir en un artista de culte dins el món de l'art, encara que durant anys va ser un desconegut per al gran públic.


L'exposició del MACBA va ser la primera retrospectiva dedicada a Palermo a l'Estat espanyol. Es van reunir per a l'ocasió entorn de 150 obres fetes entre 1964 i 1977, que incloïen pintures, dibuixos, “objectes pintats”, Stoffbilder (pintures de teixit), Metallbilder (pintures metàl·liques), esbossos i documentació de les seves pintures murals, i també la reconstrucció de la instal·lació Himmelsrichtungen, presentada originalment a la Biennal de Venècia del 1976.


Palermo explora les possibilitats del neoplasticisme, el constructivisme i el suprematisme, i les expandeix cap a una nova concepció arquitectònica de l'espai pictòric, en què les relacions i els límits entre l'obra, l'espectador i la seva percepció se subverteixen.


Va ser Joseph Beuys, el seu mestre a la Kunstakademie de Düsseldorf, qui el va definir com un beatnik anarquista i qui, segons sembla, el va incitar a rastrejar noves perspectives amb la seva pregunta: “No pots veure-ho d’una altra manera?”