Solitud a la ciutat: Remix

Solitud a la ciutat és un projecte itinerant i cooperatiu que analitza els efectes de la vida a la gran urbs contemporània. Segons Alicia Framis (Mataró, 1967), la solitud acostuma a ser el resultat de dos fenòmens relacionats: d'una banda, la manca d'afecte i de xarxa familiar que caracteritzen la convivència social actual; i de l'altra, el creixement incontrolable de les ciutats i les deficiències en planificació urbanística. L'estructura urbana determina la manera en què les persones es relacionen entre si i sovint condueix a l'aïllament de l'individu.

Amb motiu d’aquest projecte, Framis va fer construir un pavelló ambulant de forma oval, dissenyat per l'artista holandès Dre Wapenaar, el qual, després de viatjar per diverses ciutats europees, va recalar al MACBA. Al llarg d'una setmana l’estructura va ocupar la plaça dels Àngels, amb un programa d'activitats obert al públic des de les 10 del matí fins a les 11 de la nit. La presentació barcelonina del projecte explorava la diversitat cultural del barri del Raval. Un grup heterogeni de creadors integrat per arquitectes, dissenyadors i artistes plàstics –entre els quals hi havia la mateixa Framis– interactuava amb el públic en l'execució d'un ampli repertori de tallers i activitats: sessions de cuina, tertúlies, debats, passis de cinema, música i cursos de fotografia, arquitectura i disseny.