al

Els treballs d'Adrian Piper (Harlem, Nova York, 1948) estan arrelats en l'art conceptual. A partir de dibuixos, fotografies, performances, vídeos, instal•lacions i escrits, Piper planteja obertament temes com el racisme i el feminisme, i obliga l'espectador a reconsiderar els seus prejudicis i a adoptar una mirada crítica i compromesa. Per això, l’artista genera situacions en què la relació entre l'obra i l'espectador és directa i immediata, en un intent manifest de defugir qualsevol elitisme artístic. Piper va ser pionera en la utilització de la cultura popular. En la seva obra, Immanuel Kant, Aretha Franklin, Shiva i el funk van de bracet.

La seva condició de dona afroamericana, així com la seva formació filosòfica i el seu interès pel ioga i el vedanta són inseparables de les seves manifestacions artístiques.

L'exposició Adrian Piper, organitzada per la Generali Foundation de Viena, presenta un ampli espectre de l'obra d'aquesta artista, escriptora i filòsofa afroamericana, nascuda a Harlem (Nova York, 1948), bona part de la qual no s'havia vist abans a Europa. Des de les seves pintures i els primers treballs conceptuals dels anys seixanta, passant per les seves performances dels anys setanta, fins als seus treballs actuals.

Qüestions com la manera en què l'espectador percep l'obra d'art i el paper que l'artista tria assumir, les possibilitats que té l'art de comunicar amb eficàcia qüestions polítiques i socials, i finalment la manera de plantejar aquesta confrontació de manera que no provoqui simples reaccions estètiques, constitueixen els objectius centrals que Adrian Piper persegueix amb la seva obra. Lluny de qualsevol tradició formalista, Piper defineix l'obra com la reacció de l'espectador davant d'ella, i el seu paper com a artista com a "paradigma de la societat". L'artista reflecteix en el seu treball –i
d'aquesta manera, posa al descobert– el tracte que li dóna la societat com a subjecte concret: dona, afroamericana i artista. Des d'aquesta perspectiva, l'obra d'art i el subjecte artístic s'integren i el seu treball no es defineix com a art polític, sinó com una activitat específicament política.

Comissària: Sabine Breitwieser.
Producció: Generali Foundation de Vienna

Patrocinador de comunicació:
Pro Helvetia
Amb el suport de:
Fundación Telefónica