Exercicis per a artistes rebels Intervenció performativa: sessió oberta del taller de pedagogia-performance radical

Aquest projecte és una col·laboració entre membres de La Pocha Nostra: Guillermo Gómez-Peña (USA/Mèxic), Dani d’Emilia (Brasil/Itàlia) i Daniel Brittany Chávez (USA/Mèxic), Camila Bastos Bacellar (artista/activista de Teatro de Operações, Brasil), alumnes del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA i artistes locals invitats.

Després de treballar cinc dies amb els alumnes del PEI en un taller de performance, La Pocha Nostra els convida, en una sessió oberta, a una nit ritual d’art i llenguatge viu que se centrarà en el cos com a lloc de creació, reinvenció permanent, memòria i art/ivisme.

Els reconeguts tallers internacionals de La Pocha Nostra són «laboratoris artístics i experiments antropològics en els quals artistes de diferents disciplines, nacionalitats i generacions negocien un territori comú per a la creació. La performance es converteix en la lingua franca i el teixit que connecta aquestes comunitats temporals d’artistes rebels.» La metodologia de La Pocha Nostra s’expressa en una sèrie de jocs performàtics i sessions de jam; una combinació eclèctica d’exercicis inspirats en (i samplejats de) diverses tradicions, entre les quals destaquen l’art de performance, fluxus, el teatre i la dansa experimental, el mètode Suzuki i els rituals xamànics.

Com és costum en molts dels projectes de La Pocha, el públic està convidat a participar en aquest atrevit experiment. L’audiència pot intervenir directament amb els seus cossos, en diàleg amb els integrants de La Pocha que els conviden a col·laborar en les imatges vivents on encarnen «els somnis i malsons dels nostres temps». El públic participa activament en la reinvenció d’una nova iconografia de les imatges proposades pel performer. Així, La Pocha Nostra exercita una «meravellosa i atropellada, però eficient forma de democràcia radical». La revelació del procés in situ, que busca noves imatges i formats d’expressió artística, es converteix en el veritable projecte, que es pot interpretar com un híbrid entre un «arxiu vivent» i la pedagogia radical de La Pocha Nostra: una performance dins d’una sessió de jam.