Escultura doble, 1968

El llenguatge plàstic d’Antoni Llena i d’Àngel Jové abasta escultures efímeres i objectes elaborats amb materials pobres. A la segona meitat dels anys seixanta, van dur a terme diversos projectes i exposicions conjuntament amb Jordi Galí i Sílvia Gubern, presentats en espais alternatius com la Petite Galerie de Lleida (1968), el Jardí del Maduixer de Barcelona (1968-1969) o la seu barcelonina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1970). Pioners a Catalunya de l’art efímer i pobre, Llena i Jové van produir obra conjunta com la construcció de cossos o petites escultures que experimentaven amb les formes de la geometria quan eren tractades amb materials fràgils com el paper. Escultura doble, de 1968, forma part d’aquests projectes. Realitzada amb paper kraft manipulat amb pintura i cera negra, atorga una nova condició «tova» a la solidesa geomètrica d’un quadrat. Aquesta obra és el resultat conceptual i formal de la combinació dels universos dels seus dos autors: l’art pobre i efímer de Llena amb la immediatesa i el gust per l’assemblatge de Jové, en una poètica compartida.