Enrique Ramírez

Va estudiar música popular i cinema a Xile, i art contemporani i nous mitjans a Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains de Tourcoing, França. Des del 2010, viu i treballa entre París i Santiago de Xile. Amb una obra que combina vídeo, fotografia, instal·lacions i narracions, Ramírez valora les històries dins de les històries, les ficcions a cavall entre països i èpoques, i els miratges entre el somni i la realitat. Utilitza la imatge, sovint amb una gran frontalitat, i el so per construir intrigues i relats visuals en clau poètica i alhora política, que remeten a la fragilitat com un estat propi del món contemporani. En els seus mons imaginaris, el mar hi té una presència destacada, com a referent geogràfic que condensa la noció de moviment constant però també és registre de viatges, conquestes i migracions.