El manresà Mestres Quadreny és un dels grans renovadors del llenguatge musical contemporani al nostre país. Ja als anys cinquanta va ser un dels primers a introduir la música aleatòria i les partitures compostes per ordinador. També en aquests anys, l’amistat amb Joan Miró el va portar a incorporar l’element atzar en la seva manera de crear i la de Joan Brossa, el concepte de poesia visual. Des de llavors, algunes de les seves composicions només són possibles gràcies a la participació del públic, com Self service, que reprodueix, en un estrany sortilegi, el format visual dels carrers d’una ciutat interpretant-los com si es tractés d’una partitura.

Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró