Jordi Colomer "El lloc i les coses", 1996 (detall)

 

Que no us enganyin els ulls. La ciutat de Jordi Colomer no és la maqueta idealment blanca i perfecta com les que s’utilitzen en urbanisme. El seu retrat del món real és aquell que s’amaga sota la taula grossa. Una ciutat mal il·luminada i amb blocs de guix trencats que vol condensar la ciutat viscuda. Una antiutopia o un homenatge a l’espai urbà utilitzat i tangible, de carrers i edificis gastats que avui esperen tornar a la vida.

El lloc i les coses
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars