Jordi Colomer "El lloc i les coses", 1996 (detall)

 

Que no us enganyin els ulls. La ciutat de Jordi Colomer no és la maqueta idealment blanca i perfecta com les que s’utilitzen en urbanisme. El seu retrat del món real és aquell que s’amaga sota la taula grossa. Una ciutat mal il·luminada i amb blocs de guix trencats que vol condensar la ciutat viscuda. Una antiutopia o un homenatge a l’espai urbà utilitzat i tangible, de carrers i edificis gastats que avui esperen tornar a la vida.

El lloc i les coses
M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg