“Jo no anava al llit amb un ósset, me’n duia el Bambi cada cop que la mare s’enfadava amb mi. Era el meu company solidari”, explicava Carlos Pazos comentant la seva obra Aquella noche volví a llorar con Bambi. I és que l’art coneix molt bé el poder constructor d’imaginari que és el territori de la infància. Com també té molta clara la funció socialitzadora del joc. Amb soldats que no moren mai, vaixells que naveguen en mars de paper, Bambis de neó, figures de cartes convertides en mags i altres companys solidaris amb qui compartim memòria i vida.
 

L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars