Sortia de nit, quan els carrers de Manhattan eren buits. En el silenci de la metròpoli, penjava pòsters amb textos anònims: missatges breus que denunciaven diferents formes d’injustícia i control social. “Només volia mantenir la gent desperta”, assegurava l’artista. Set o vuit anys després, va allargar els textos fins a 100 paraules en una nova sèrie, els Inflammatory Essays o “assaigs incendiaris”, destinats també a les avingudes i places de Nova York. “La por és l’arma més elegant”, auguraven. Quins serien avui els missatges que penjaríem als nostres carrers buits?

Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí