Sortia de nit, quan els carrers de Manhattan eren buits. En el silenci de la metròpoli, penjava pòsters amb textos anònims: missatges breus que denunciaven diferents formes d’injustícia i control social. “Només volia mantenir la gent desperta”, assegurava l’artista. Set o vuit anys després, va allargar els textos fins a 100 paraules en una nova sèrie, els Inflammatory Essays o “assaigs incendiaris”, destinats també a les avingudes i places de Nova York. “La por és l’arma més elegant”, auguraven. Quins serien avui els missatges que penjaríem als nostres carrers buits?

L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars