Dubuffet "Le chien jappeur", 1953

En aquest marc de crisi històrica cal situar la decisió de Jean Dubuffet de renunciar a l’art figuratiu i incorporar a l’àmbit de l’art lògiques heterodoxes com la de la malaltia mental i la infantesa: visions de la vida molt més properes a allò que és essencial. “L’art de debò es troba sempre en el lloc més inesperat. Allà on ningú no pensa en ell ni en pronuncia el nom. L’art detesta que el reconeguin i que el saludin pel nom. Fuig cames ajudeu-me. L’art és un personatge bojament enamorat de l’incògnit”, escrivia l’artista l’any 1957.

M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch