Ferran Garcia Sevilla, Déus, 1981

N’hi ha 60. Tenen tots els mateix format i han estat pintats amb un traç gruixut de pintura negre damunt d’un fons blanc. Un està enfadat, l’altre està mort de por, n’hi ha un d’alcohòlic i difícil, un d’esgotat insultant, un de maniàtic, un sense memòria i sense aire, un de neguitós i encès, un de tort que no hi veu de cap ull... La llarga sèrie de divinitats convocada per Ferran Garcia Sevilla l’any 1981 ens arriba avui com una invocació còsmica. Déus és una variació al voltant d’un tema unitari que dona títol a l’obra: seixanta retrats d’una divinitat metamòrfica que aplega imatges d’una gran potència i títols que avui resulten premonitoris.

God of unusual words o Dio disposio a ricivere la luce. Sèrie: “Déus”, núm. 11
Dios terrorista o Deus in late bris habitans. Sèrie: “Déus”, núm. 36
Déu màquina o Der gott eines langen tages. Sèrie: “Déus”, núm. 12
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró