El diari de clausura d’Anne-Lise Coste
Reclosa voluntàriament durant uns dies, els seus dibuixos condensen part dels seus pensaments recurrents.
L’hivern del 2010, Anne-Lise Coste va voler recuperar la vivència de tancament que havia experimentat quan era adolescent i va estar sotmesa a un tractament clínic que la va recloure temporades a l’hospital. Evocant els cinc anys que va durar la malaltia, va tancar-se durant cinc dies. El resultat va ser una sèrie de dibuixos amb una forta càrrega poètica però també obsessiva, amb imatges recurrents com la casa, el llit, l’habitació, la figura de la creu i l’arquitectura de l’edifici. Amb un traç que manté la immediatesa del grafit, el seu diari de clausura suma emotivitat però també ironia i rebel·lió. Quines serien les imatges del nostre confinament?
