Deflagraccions. Oscar Masotta: avantguarda i psicoanàlisi Seminari
Des dels happenings realitzats a mitjans dels anys seixanta, com Para inducir el espíritu de la imagen (1966) o El helicóptero (1967), passant per l’escriptura i la crítica de l’art d’avantguarda d’aquella època, amb llibres cabdals com El pop-art (1967) i Happenings (1967), que reuneix diverses veus teòriques, fins a la creació dels grups d’estudi i lectura dels textos de Jacques Lacan o la descoberta del còmic com a forma artística, amb la celebració de la 1a Biennal Mundial de la Historieta el 1968 i la publicació del llibre La historieta en el mundo moderno (1970), la incombustible activitat d’Oscar Masotta (1930-1979) té com a eix estructural l’afany de transmissió, ja sigui a través de l’acció, de la paraula o de la teoria i la pràctica psicoanalítiques.
En aquest seminari proposem un diàleg entre diferents generacions: des dels qui el van conèixer, amics i alumnes, fins a artistes que, des del present, s’han acostat a la seva obra. Primer a Buenos Aires i després a l’exili a la Barcelona postfranquista, l’argentí es convertirà en una referència (gairebé secreta) per a diverses generacions d’artistes, psicoanalistes i intel·lectuals d’altres disciplines com la literatura o el pensament. Podem entendre la transmissió de Masotta com una deflagració que deixa rastre, que canvia o descobreix les trajectòries vitals de molts col·laboradors i amics: des del grup Arte de los Medios (amb Roberto Jacoby, Raúl Escari i Eduardo Costa) fins al treball entorn del còmic amb còmplices com el semiòleg Oscar Steimberg, o les classes impartides a joves estudiants universitaris que, després de ser-ne alumnes, van iniciar el seu camí com a psicoanalistes lacanians.
Coordinat per Cloe Masotta. Amb la participació d'Enric Berenguer, Nora Catelli, Rithée Cevasco, Dora García, Ana Longoni i Martín Vitaliti.
BIOGRAFIES
Enric Berenguer
Psicòleg clínic i psicoanalista. President de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi (AMP) i docent de l’Institut del Camp Freudià a Espanya. Ha traduït els Seminaris de Lacan IV, V, VIII, X, XVII. És autor de ¿Cómo se construye un caso? (Barcelona: NED Ediciones, 2018), dirigeix la col·lecció «La palabra eXtrema» per a NED Ediciones i ha publicat articles a La Vanguardia, El País, Freudiana i La Cause du désir.
Nora Catelli
Professora emèrita de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona. Crítica literària.
Rithée Cevasco
Psicoanalista i sociòloga, exerceix a París i Barcelona. Investigadora del CNRS (França) fins al 2006. AME de l’Escola de Psicoanàlisi dels Fòrums del Camp Lacanià (EPFCL). Membre fundadora del Centro de Investigación Psicoanálisis & Sociedad. Autora de La discordancia de los sexos (S&P), col·laboradora habitual de publicacions col·lectives sobre teoria i clínica psicoanalítiques: Analizando el cuerpo (S&P); Ser‐para‐el‐sexo (S&P), revista Pliegues (FFCLE-F9).
Dora García
És artista i investiga els paràmetres i les convencions de la presentació de l’art, la qüestió del temps –real i fictici– i els límits entre representació i realitat. S’ajuda de diversos suports per generar contextos en què l’esquema tradicional de comunicació –emissor-missatge-receptor– queda alterat, cosa que modifica la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’audiència.
Ana Longoni
Escriptora, investigadora del CONICET i professora de grau i postgrau de la Universitat de Buenos Aires. Investiga els encreuaments entre art i política a l’Argentina i a l’Amèrica Llatina des de mitjans del segle XX fins avui. Autora de nombroses publicacions, el seu últim llibre és Vanguardia y revolución (Buenos Aires: Ariel, 2014). Impulsa la Red Conceptualismos del Sur des que es va fundar el 2007. Comissària de l’exposició Oscar Masotta. La teoria com a acció. Actualment és directora d’Activitats Públiques del Museo Reina Sofía.
Martín Vitaliti
Artista visual. El seu treball es construeix a partir de la investigació del llenguatge del còmic. De l’anàlisi de la seva pròpia lògica interna i dels elements que la componen se’n destil·len formulacions que tenen correspondència amb el món d’allò «real» i, per consegüent, amb qualsevol hipòtesi de pensament especulatiu. Ha publicat Líneas cinéticas, Didascalias i Fondos, una trilogia sobre els elements constituents del llenguatge del còmic (Save As... Publications); 360º (Serie AL/Buchhandlung Walther König); i Sin coordenadas (Tren en Movimiento). Ha exposat en diverses institucions i galeries d’àmbit nacional i internacional i el seu treball forma part de col·leccions públiques i privades.
Programa
DIJOUS 7 DE JUNY, 17 h
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu)
PROGRAMA
17 h Presentació a càrrec de Cloe Masotta, docent i crítica de cinema, i Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA.
17.15 h Ana Longoni. Comissària de l’exposició Oscar Masotta. La teoria com a acció.
Amagatalls de la memòria
L’aparició inesperada i coincident de dues fotos clau per entendre la deriva de l’avantguarda argentina dels anys seixanta, imatges que fins fa pocs mesos ens pensàvem que no existien (la Mancha de sangre de Ricardo Carreira el 1966 i l’«atemptat» d’Eduardo Ruano durant la inauguració del premi «Ver i Estimar» el 1968), ens interroga sobre els amagatalls clandestins que encara no han estat revelats. Imatges perdudes (i alhora guardades) dins l’espai íntim, a l’espera d’unes condicions històriques i afectives de llegibilitat que n’activin la irrupció.
18.15 h Enric Berenguer. Psicòleg clínic i psicoanalista.
El que Masotta sabia del saber
En un text titulat «Masotta: su agalma», que es va publicar en el llibre editat per Marcelo Izaguirre, Masotta, el revés de la trama (Atuel, 1999), parlava del procediment de transmissió de Masotta i d’algunes raons, a parer meu, de l’efecte decisiu que van tenir els seus grups d’estudi en l’escena intel·lectual barcelonina i, més particularment, en la introducció de la psicoanàlisi lacaniana a Espanya.
A més d’assenyalar les circumstàncies històriques de la seva arribada a Espanya, em referia a la forma tan particular en què Masotta interrogava el text; a la manera en què, en fer-ne la lectura, mostrava el que hi faltava, el que s’hi havia silenciat, deliberadament o sense saber-ho. Més enllà d’això, però, el seu testimoni a «Roberto Arlt, yo mismo», així com d’altres indicacions escampades pels seus treballs, poden ajudar a identificar una clau de la seva enunciació, un estil que –no sols per la seva ironia– revela una posició determinada respecte del saber i la veritat.
Alguna cosa de tot això es manifesta amb força en moments de trànsit: de la consciència a l’estructura, de la filosofia a la psicoanàlisi, de l’escriptura literària a un altre tipus d’escrit, inseparable d’una manera de prendre la paraula.
Aquesta manera de concebre i posar en acte la transmissió constitueix avui dia un exemple que cal reivindicar, quan tota interrogació veritable tendeix a ser bloquejada mitjançant el recurs sistemàtic a un superficial cientifisme de l’«evidència».
19.15 h Pausa
19.30 h Art i psicoanàlisi. Taula rodona
Amb la participació de Nora Catelli, Rithée Cevasco, Dora García i Martín Vitaliti.
Moderada per Enric Berenguer.
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68
