D’estudiosos i estudiants

«Pensar és, per a mi, pensar de nou una vella paraula» (Peter Handke). En les revoltes estudiantils europees contra Bolonya, un dels lemes va ser: «Som estudiants i no capital humà». Com si els joves volguessin emparar-se en aquesta vella paraula per resistir-se a la subordinació de la universitat a les noves formes econòmiques i biopolítiques del capitalisme cognitiu, aquest que fa del procés d’aprendre (i d’aprendre a aprendre) la seva principal força productiva. I potser la definició dels professors com a estudiosos i com a iniciadors a l’estudi (i no com a productors o transmissors de coneixement útil i mercantilitzable) pot contribuir a combatre la precarització i la instrumentalització progressives a què estan sotmesos.

En aquest sentit, la pretensió d’aquestes jornades no és altra que explorar junts la potència d’una paraula en desús per veure si ens pot ser útil d’alguna manera tant per a la crítica de les institucions educatives del present com per a la invenció i el manteniment d’altres maneres de relacionar-se amb el fet de dir, de saber i de pensar. Perquè l’escola pugui ser una altra vegada, de nou, la casa de l’estudi.