John Cage
Curs monogràfic a càrrec de Carmen Pardo
Aquest curs, vinculat a l'exposició L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental que s'inaugura al MACBA a la tardor del 2009, fa un recorregut complet per la trajectòria de John Cage: des del seus treballs inicials als anys trenta, en què va ampliar els paràmetres de la músic de percussió amb instruments poc convencionals, fins a la seva coneguda concepció del silenci i les innovadores col·laboracions multimèdia dels anys vuitanta. També analitza la influència de Cage en els seus coetanis i en artistes posteriors, així com les col·laboracions que va fer amb Robert Rauschenberg i Merce Cunningham, entre d'altres.
Per deixar de ser sord i cec davant el món que m'envolta
John Cage (1912-1992), artista singular –pintor, músic, pensador, micòleg i inventor-, va mostrar que era possible aventurar-se pels boscos de la música, que la transformació del pensament pot ser un dels objectius de l'art i que entre la vida i l'art hi ha una continuïtat. Amb aquest fi, va començar eliminant del seu equipatge les idees preconcebudes, el pes de la memòria i el llast d'unes emocions massa automatitzades, fins que va convertir-se en ocell. Des d'aquesta mutació, John Cage ens convida a sortir de la gàbia, sigui quina sigui, per deixar de ser sords i cecs davant el món que ens envolta.
La primera gàbia que cal deixar enrere és la que està formada per un entramat musical que fa del so una nota i de l'harmonia un mur. Cage proposa una altra definició del que és musical i dibuixa sense pausa paisatges imaginaris per a la música. A aquests paisatges hi faran cap els instruments de percussió i el piano preparat, i també hi trobaran recer el silenci i tots els sorolls. A través del silenci, Cage continua aquest passeig inèdit que, amb ressons de budisme zen, transita pel no-res-enmig, l'atzar i la indeterminació.
En aquest discórrer sobre no-res, on s'ha impugnat qualsevol límit, l'ocell ha sortit, gairebé sense adonar-se'n, de la segona gàbia: la que distingeix entre vida i art. Fora respira en continuïtat com en un happening, com en els seus musicircus en què la simultaneïtat –com la vida mateixa- entra en escena.
Quan s'han esborrat les fronteres entre l'art i la vida, cal plasmar el mateix gest en l'expressió del pensament, en l'escriptura. Per dur-ho a terme, l'artista recorre a tipografies diverses, com a Silence; crea els seus mesostics o produeix la ruptura entre significant i significat (Empty Words). Després d'aquest passeig on s'ha polvoritzat el que s'anomenava art, cal sortir de l'última gàbia, formada pels judicis de valor, i atrevir-se a pensar d'una altra manera l'acció social de l'art i els nexes entre art i política.
«I am for the birds, not the cages that people put them in.» John Cage
Carmen Pardo
Programa
20, 21, 27 i 28 d'abril del 2009
Dilluns 20 d'abril, a les 19h
Primera sessió
Paisatges imaginaris per a la música
Aquesta sessió es presenta com una introducció general a John Cage i a la manera en què, des dels seus primers treballs, ensorra l'edifici musical. L'atenció se centrarà en aquest sentit en les seves obres de percussió, la introducció de noves tecnologies, la seva idea de la durada i la invenció del water gong i del piano preparat.
Textos de referència: The Future of Music: Credo (versió en castellà: El futuro de la música: Credo (1937); «Rhythm etc.» (Ritmo) dins de A Year from Monday (1961)
Obra sonora: Sonates e interludis per a piano preparat (1946-1948)
Nexes: Arnold Schönberg; Charles Ives; Edgar Varèse; Marcel Duchamp; Luigi Russolo; Henri David Thoreau
Martes 21 d'abril, a les 19h
Segona sessió
Un passeig pel no-res-enmig
El passeig pel no-res-enmig partirà de l'experiència de Cage a la càmera anecioca i de la seva afirmació que el silenci no existeix. A partir d'aquí, tenint en compte les seves referències al budisme zen i a l'ús de l'I Ching, s'abordarà la participació de l'atzar i la indeterminació en la composició musical.
Textos de referència: Lecture on Nothing (Conferencia sobre nada) (1959)
Obra sonora: 4'33'' (1952); Music of Changes (1951)
DVD: Aspects of a New Conciousness (CBS, 1969, extracte)
Nexes: Robert Rauschenberg; Nam Jum Paik; Pierre Boulez; Daisetz Teitaro Suzuki; Meister Eckhart
Dilluns 27 d'abril, a les 19h
Tercera sessió
En la continuïtat de les arts/En la continuïtat de la vida
Aquesta sessió es divideix en dues parts: en la primera s'aborda la manera en què John Cage concep el seu treball com a pintor i les col·laboracions amb altres artistes, com ara Merce Cunningham; l'escola de Nova York o James Joyce. La segona part se centrarà en la creació dels happenings i musicircus com a manifestos de la continuïtat entre art i vida.
Textos de referència: «Happy New Ears», A Year from Monday (1968)
Obra sonora: Song Books (1970)
Nexes: Antonin Artaud; Cunningham; Morton Feldman; Christian Wolff; A. K. Coomaraswamy; James Joyce; Gordon Mumma; el minimalisme; ZAJ
Dimarts 28 d'abril, a les 19h
Quarta sessió
L'escolta obliqua
Partint de l'afirmació que l'art és autoalteració, en aquesta última sessió es present la proposta cageana d'una percepció descentrada de la qual s'exclouen necessàriament els judicis de valor i en què l'art s'entén en la seva funció social. S'obre així un diàleg entre art i tecnologia que condueix al tecnoanarquisme.
Textos de referència: John Cage Diary: How to improve the World (You Will Only Make Matters Worse) Continued 1973-1982 (publicat en castellà com a Diario: cómo mejorar el mundo [sólo se conseguirá empeorarlo] Continuación 1973-1982)
DVD: One 11 and 103 de John Cage i Henning Lohner (2006, extracte)
Nexes: Buckminster Fuller; Norman O. Brown; Marshall McLuhan
Carmen Pardo és doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i investigadora a la unitat Ircam-CNRS de París (1996-1998). Editora i traductora de John Cage, ha publicat Escritos al oído (1999) i és autora de La escucha oblicua: una invitación a John cage (2001); Robert Wilson (en col·laboració amb Miguel Morey, 2003) i Las TIC: una reflexión filosófica (2009). La seva tasca com a musicòloga i organitzadora l'ha portat a fer congressos internacionals com ara Músiques, arts i tecnologies: per una aproximació crítica (Barcelona/Montpellier, 2000); l'espectacle art mèdia Bosc sonor: homenatge a John Cage (Barcelona, 2003); el Cildo John Cage i també el dedicat a Esto llamado... minimalismo musical... y otros (Músicadhoy/La Casa Encendida, Madrid, 2006 i 2008) o Night of the Electroacoustic Music (Ars Musica, Brussel·les, en col·laboració amb l'Orquestra del Caos, 2008).
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat
