KAFCA (Coneixement contra el capitalisme financer)
Seminari PEI Obert a cura de Francesco Berardi
La crisi que ha posat en perill la vida econòmica i està destruint la civilització social dels països d'Europa és el resultat de l'aplicació de la filosofia neoliberal durant trenta anys.
Tres dècades d'estratègia neoliberal han reduït el cost de la mà d'obra, han prolongat el temps de vida dedicat a la feina, han retardat l'edat de la jubilació, han incrementat la productivitat i han reduït la despesa social.
D'aquesta manera, l'assistència social s'està desmantellant i es destrueixen els fonaments mateixos de la vida civilitzada. La classe financera ha segrestat els polítics i la societat sencera i els ha dut al límit del col·lapse. La primera crisi va arribar el 2008, després del desastre de les hipoteques d'alt risc dels Estats Units.
Després de la crisi, qualsevol persona sensata pensava que començaria una fase de canvis, en especial un increment de la despesa social per contrarestar les tendències recessives. Però no va ser així. Malgrat el fracàs, la filosofia neoliberal es va tornar a afirmar dogmàticament i es va imposar el dispositiu de Maastricht –gàbia que està asfixiant les societats europees.
Per tant, l'atur augmenta, les estructures socials s'esfondren, la desesperació és cada cop més gran i la Unió Europea no es troba lluny del col·lapse final. A més, la classe financera no ha reduït la pressió que exerceix. Com més retallades apliquen els governs nacionals a la despesa social destinada a l'educació, a la investigació, al transport i a la vida ciutadana per pagar el deute acumulat per la classe financera, més s'incrementen les apostes que fa aquesta mateixa classe financera, i l'especulació arremet contra els governs nacionals dèbils, de manera que els governs es veuen novament obligats a aplicar més retallades.
Estem presenciant un atracament desmesurat, una transferència ingent de recursos de gran part de la població a les bosses d'una classe d'apostadors. Què succeirà ara?
Els mesos vinents la societat europea contraatacarà, d'això no queda cap dubte. Dels acampats espanyols i els manifestants grecs als agitadors dels carrers londinencs, a tot arreu la gent s'està preparant per a la insurrecció.
El poder financer està destruint les estructures públiques d'ensenyament i aprenentatge, alhora que està sotmetent la investigació a interessos privats, per la qual cosa hem de transformar l'alçament imminent en una insurrecció d'intel·ligència col·lectiva.
El cognitariat –estudiants, investigadors, artistes, enginyers, terapeutes i professors– són la força més productiva de l'Europa altament desenvolupada. Són els hereus de cinc segles de civilització humanista i revolució científica. Són la promesa d'un futur d'avenços i llibertat, però estan amenaçats perquè la classe financera busca sotmetre la feina que realitzen a la cobdícia de l'especulador.
En combinar-se amb la precarització de la feina i de la vida quotidiana, la crisi està generant un problema de patiment psicològic per a la primera generació precària de la classe del cognitariat.
Per aquest motiu, els membres d'aquest col·lectiu són la força que encapçalarà la propera insurrecció a Europa. No solament defensen els seus interessos sinó que busquen protegir la civilització social, el llegat dels valors humanistes i el plaer de la vida.
La nostra tasca –com a artistes, filòsofs, científics, professors i estudiants– consisteix a reanimar la imaginació social, subjugada per la màquina publicitària i limitada pel dogma econòmic.
Convidem els artistes, filòsofs i poetes a imaginar un futur lliure del dogma de l'època obscurantista de l'especulació financera.
Organitzada pel MACBA en col·laboració amb l'Escola Europea d'Imaginació Social
Programa
Dijous 1 i divendres 2 de desembre de 17 a 21 h; dissabte 3 de desembre de 10 a 14 h
Dijous 1 de desembre
17 h Presentació
17.30 h Franco Berardi: Dret a la insolvència: com desentranyar l'actual potencial del "general intellect" del dogma del capitalisme financer?
18.30 h Mark Fisher & Alexandra Odette Kipriotaki: Una zona de l'ésser amb diferent "timestate"
19.30 h Francesco Salvini: Coneixement en comú: notes per a un projecte de recerca col·lectiu sobre coneixement, conflicte i crisi a Europa
20.30 h Debat
Divendres 2 de desembre
17 h Federico Campagna: Somnis recurrents: deute i feixisme
18 h Francesca Martínez Tagliavia: Imatge corporal i intel·ligència col·lectiva
19 h Andrew McGettigan: El procés de financiarització de l'educació superior
20 h Pedro Leytao: Sobre la situació portuguesa
21 h Projecció del vídeo: Rock the Cradle, de Ernie Larsen & Sherry Millner, Occupy Wall Street New York city
Dissabte 3 de desembre:
10.30 h Valerio Monteventi: La catàstrofe política italiana en el marc de la crisi europea, i l'aparició d'un nou moviment
11.30 h Amador Fernandez Savater: 15-M: una política del qualsevol
12:30 Conclusió: Què passa si el capitalisme és mort?
L'autonomia del coneixement i l'autogestió del general intellect. L'Escola Europea per a la Imaginació Social (Scepsi): la política en l'era de post-governabilitat democràtica i la creació de la institució de coneixement en comú.
Mark Fisher, professor de la Universitat d'East London i membre fundador de la Cybernetic Culture Research Unit al Goldsmiths College, autor de Capitalist Realism: Is There No Alternative?.
Francesca Martínez Tagliavia, professora d'estètica i comunicació a la Universitat de Paris 3 Sorbonne-Nouvelle.
Federico Campagna, col·laborador de l'editorial Verso a Londres i de la revista italiana Alfabeta, membre fundador del website http://th-rough.eu.
Amador Fernández-Savater, codirector de la revista Archipiélago i de l'editorial Acuarela.
Francesco Salvini, activista del KLF, investigador del Queen Mary, Universitat de Londres.
Valerio Monteventi, periodista, s'ocupa dels continguts de l'apartat "Diari del col·lapse i de la revolta" del website kafca.eu, crònica setmanal de la situació europea en l'aspecte financer, econòmic, polític i de moviment.
Tel. 93 481 79 00
pei [at] macba [dot] cat