Col·leccionable

TOU, mal·leable, resilient. La potència metafòrica d’alguns materials

Els Col·leccionables de l'Any Trenta

obra
Lúa Coderch

Estil Internacional (Mur d'Ònix)

En física es parla de la tendència a autoorganitzar-se que mostren certes estructures moleculars. És el que fan materials com la cera, alguns plàstics, el cautxú o les espumes: la seva plasticitat els converteix en un camp inesgotable d’exploració artística, obrint-los alhora a una rica polisèmia. Partint del potencial d’alguns materials, Lúa Coderch es val d’un mur inflable de plàstic per recordar-nos la impostura dels relats històrics. Amb Estil Internacional (Mur d’Ònix) (2013-2014) evoca la sospitosa reconstrucció feta per la ciutat de Barcelona del mur d’ònix daurat del pavelló d’Alemanya, construït a Montjuïc per Mies van der Rohe i Lilly Reich per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Un encaix més orgànic mostren les estructures inflables d’Eva Fàbregas com Shedding #1 (2021). Com els habitants de l’illa de Lil·liput, ens enfrontem a membranes, teixits supurants i processos metamòrfics en un viatge exploratori a l’interior del cos humà. Al seu torn, amb una gran habilitat matèrica, Joana Cera ens porta fins al terreny dels castells de vent. A Reconstruir castells (2017), aconsegueix que la consistència porcellànica d’un joc de cartes tingui la lleugeresa del paper. I és que la mal·leabilitat no sempre s’associa a la debilitat, sinó a la possibilitat de trobar nous camins.