Col·leccionable

Reialesa, heroisme i els carrers. Basquiat: quan la RÀBIA és creativa

Els Col·leccionables de l'Any Trenta

Quan se li va demanar que descrivís el seu art, va respondre amb la seva seguretat habitual: «reialesa, heroisme i els carrers». Aquest noi de Nova York va aconseguir el que semblava impossible: portar l’art del carrer a les galeries i als museus. Pintant a les parets de l’East Village, als quinze anys, i després d’abandonar l’institut, va trobar el seu lloc en l’univers expressiu de la pintura. A primers dels vuitanta, amb només vint anys, ja havia assolit un llenguatge únic, amb imatges repetitives, colors intensos, paraules tatxades i personatges enfurismats. Aviat es van fer coneguts els seus caps humans de boques obertes i dents explícites, així com les seves teles dinàmiques, que evoquen estats vibrants i rabiosos, com Sterno, de 1985. Un dimoni banyut amb dents de llop protagonitza l’escena al costat d’una ampolla de ginebra i una llauna de Sterno, un succedani suburbial de les begudes alcohòliques. Un oli que ens aboca a situacions d’apocalipsi i nihilisme, però també de rebel·lió i revolta. Si bé l’artista l’associa a l’alcoholisme, la seva capacitat metafòrica té a veure amb la intensitat de l’exaltació, la fúria i la plenitud.