Què vol dir ser a casa?
Preguntar-se “què vol dir ser a casa” és alhora indagar sobre la pregunta “què vol dir no ser a casa”. És el que fan, en les seves propostes artístiques, Ahlam Shibli i Sigalit Landau. Tot i les diferències entre una i altra (Shibli va néixer a Palestina l’any 1970 i Landau a Israel al 1969), el seu treball remet a l’encreuament, indestriable, entre biografia, territori i política. En una i altra, la idea de llar no té un sentit restringit o convencional sinó que s’estén i es propaga cap a direccions múltiples: cap a un possible programa nacional, cap al dolor de la privació familiar, cap a la necessària despossessió colonial o cap a la performativitat del cos com a llar. “Crec que la meva llar és el meu estudi. No és l’exterior el què em dona la llibertat”, explica Ahlam Shibli en una entrevista al MACBA. I Silagit Landau sosté: “La meva feina consisteix a estendre ponts”. Com Judith Butler escriu a Vida precària. El poder del dol i la violència: “perquè la representació expressi el què és humà […], n’ha de mostrar el fracàs.” Contents de compartir alguns dels nostres continguts sobre aquestes artistes. Pots escoltar les entrevistes i llegir els catàlegs en obert aquí.