POSSIBLE / Impossible. Els objectes tautològics de Jaume Xifra

Nascut a Salt (Girona) el 1934, Jaume Xifra va ser el primer dels artistes conceptuals catalans que va marxar a França en plena dictadura, el 1959. Primer es va instal·lar a la Provença i l’any següent a París, on va estudiar art a l’Académie Populaire d’Arts Plastiques i cinema a l’École Pratique des Hautes Études. Va ser ajudant dels escultors Apel·les Fenosa i César, i va iniciar la seva obra pròpia amb una sèrie de pintures que partien del rastre de l’objecte. Realitzades amb la tècnica del pochoir o estergit i els esprais , desplegaven una mirada crítica sobre la societat de consum. Entre 1969 i 1972, va tenir un paper destacat entre el grup d’artistes conceptuals coneguts com els Catalans de París, al costat d’Antoni Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i la francesa Dorothée Selz, amb qui va desenvolupar els «cerimonials», accions de gran participació col·lectiva. En contacte amb la cultura popular xilena de Huaquén, va crear un conjunt d’obres que enllaçaven amb el món de la ritualitat i la simbologia còsmica. Ja als anys vuitanta, el disseny d’un programa informaticolingüístic li va permetre tornar a la pintura, àmbit on va crear un sistema propi de computer painting. A partir de diferents famílies de signes, es combinaven formes que generaven el retrat d’una persona o d’un objecte. En conjunt, l’obra de Xifra és una obra visionària que enllaça amb la tradició del dadà, dels objectes impossibles, de l’objecte ritual i de la combinatòria entre tecnologia i creació artística.

Jaume Xifra ser una peça clau en les accions col·lectives dels catalans de París com Memorial de Verderonne (1969), Festa en blanc (1970) i Festa en quatre colors (1972). Entre les seves exposicions, destaquen les que va fer a la Universitat de Perpinyà (2001), Centre d’Art Santa Mònica (2002) i la galeria Palma Dotze de Santa Margarida i els Monjos a Barcelona (2010). Va formar part del projecte 25%, de Francesc Torres, a la Biennal de Venècia de 2013. La seva obra forma part de col·leccions com la Fundació Suñol de Barcelona, la col·lecció Tous d’Art Contemporani i el MACBA de Barcelona.